divendres, 24 de febrer del 2012

A te


Va passar-li la mà per la cara lentament mentre al seu voltant la veu de Lorenzo Jovanotti i la seva cançó omplien l’habitació. A tu que ets únic al món, la única raó per arribar fins al fons. Estaven els dos immòbils, mirant-se cara a cara i dient sense paraules tot allò que tants anys d’amistat els havien privat d’expressar. No calien paraules, les seves mirades entrecreuades eren suficients per expressar el que sentien l’un per l’altre, i Jovanotti els ajudava. Estava a la cua dels desil·lusionats i tu em vas recollir com a un gat i em vas portar amb tu. Per fi havia arribat el moment que portaven anys esperant però cap dels dos era capaç de trencar aquella fantàstica atmosfera que s’havia creat al seu voltant. Tot era perfecte, només els faltava donar el pas, el gran pas. Pren el meu temps i la màgia que amb un sol salt ens fa volar a l’aire com les bombolles. Una mà, una altra mà, una carícia, un petó i dues ànimes deixant-se endur per la màgia de l’amor. A tu que has tornat la meva vida bella fins l’infinit que converteixes la fatiga en un gran plaer.

A te. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada