diumenge, 5 de febrer de 2012

Fer-se gran

Quin és el moment en que deixem de ser nens per convertir-nos en adults? Potser aquest instant apareix en les nostres vides quan ens cau la bena dels ulls i comencem a preocupar-nos per coses que abans no ens importaven. O potser ens fem grans quan ens adonem que la vida no és un conte de fades i que allà fora, hi ha el món real, un lloc on no tot són flors i violes. Sigui com sigui, a vegades nosaltres mateixos o els que estan al nostre voltant, volen que aquest moment no arribi mai, que la vida es converteixi en una mena de síndrome de Peter Pan permanent. Però això és impossible, perquè per molt que no vulguem, aquest dia acaba arribant. Inevitablement, a tothom li arriba aquell instant en que se n’adona de què és el que realment vol fer amb la seva vida i cap a on vol anar, encara que els altres no vulguin que ho vegi. No es pot viure en una ceguera permanent, encara que sigui dur, s’ha de respectar la llibertat de cada individu d’escollir el seu propi camí, perquè aquest és realment el significat de fer-se gran, saber cap a on et vols encaminar i poder discernir per tu mateix el que està bé del que està malament. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada