dimecres, 31 d’agost de 2011

Sant Fèlix de gama extra

Després de mitja hora d’espera, ahir als volts de la 1 del migdia començava la Diada Castellera de Sant Fèlix. Amb uns objectius força optimistes, les quatre colles participants, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, Colla Joves Xiquets de Valls i Colla Vella dels Xiquets de Valls, es disposaven a descarregar les seves millors construccions a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès.
Obrint Plaça, els Castellers de Vilafranca, començaven l’actuació desmuntant el peu del 4de9 amb folre i pilar, un gama extra que minuts més tard aconseguirien descarregar. A continuació, les altres tres colles participants, es disposaven a descarregar cada una per la seva banda, el 3de9 amb folre, un castell descarregat amb èxit pels liles i els rosats però que els vermells només van poder carregar.
En segona ronda, els verds van apostar per un dels plats forts de la jornada, el 2de9 amb folre, una construcció que normalment es fa amb manilles, element del qual va apostar per prescindir la colla local. Tot i això, després d’un peu desmuntat i un intent, els de David Miret no van voler córrer més riscos i van optar per posar-hi aquesta “tercera pinya” al seu 2de9,  el 60é en la història dels verds.
A continuació, els Minyons de Terrassa, després d’un peu desmuntat, descarregarien també aquesta construcció titànica, el 2de9 amb folre i manilles, mentre que els diables vermells, trencant les expectatives que feien preveure un 5de8 en segona ronda, descarregaven el cinquè 2de8 folrat de la temporada. Tancant ronda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls optava pel 4de9 amb folre, un castell que el passat dissabte al Catllar només havien pogut coronar.
La tercera ronda presentava també els seus propis atractius. La colla local, seguint el seu programa, muntava el peu del 3de10 amb folre i manilles, un castell que fins ara, només els Minyons de Terrassa han aconseguit descarregar. La construcció però, després d’un peu desmuntat i un intent, seguiria resistint-se pels verds, que finalment optarien per descarregar un 3de9 folrat. A continuació, els liles completarien actuació descarregant el 4de9 amb folre, construcció que minuts més tard i després d’un peu desmuntat, la Colla Joves Xiquets de Valls només aconseguiria carregar.

El punt culminant de la jornada però, va ser quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls, plantant cara a les veus que deien que no es mereixia estar a Sant Fèlix, descarregava el seu tercer 9de8, aquest castell que fins ara només ells han portat a Plaça i que significava el seu primer gama extra descarregat des de la Diada de Santa Úrsula de 2009.
Finalment, en ronda de pilars, els vilafranquins descarregaven el pilar de 8 amb folre i manilles, una construcció que els liles descartaven després d’un intent fallit. Els rosats tampoc van tenir sort en ronda de pilars, i només van poder coronar el pilar de 7 amb folre, una construcció que encara no han pogut descarregar aquesta temporada.
En resum, un Sant Fèlix completat amb 5 games extra, 3 per la colla local (4de9fp, 2de9fm i pde8fm), 1 pels liles (2de9fm) i el primer de la temporada pels rosats (9de8). Per contra, una diada agredolça pels vermells que, tot i carregar el primer 3de9 amb folre de la temporada i el segon 4de9 amb folre, arriben a la Diada Nacional de Catalunya del proper 10 de setembre sense haver pogut descarregar encara cap castell de 9.  
Agraïments: Lídia Huguet
2de8f Colla Joves Xiquets de Valls
Pde7f Colla Vella dels Xiquets de Valls
Pde8fm Castellers de Vilafranca

Pde7f del 4de9fp dels Castellers de Vilafranca
Pilars de comiat
Fotos: Lídia Huguet

dimarts, 30 d’agost de 2011

El nou "One Love"

Després de dos anys de silenci relatiu, el millor DJ del món, David Guetta, torna a la càrrega amb el seu nou àlbum d’estudi “Nothing but the beat”. Un nou treball que els seus fans frisaven per escoltar i que ja des de bon principi, apuntava maneres.
Amb la presentació del primer single “Where them girls at” (amb Nicki Minaj i Flo Rida) el passat mes de maig i el llançament de nous temes com “Sweat” (amb Snoop Dogg) o “Little Bad Girl” (amb Taio Cruz i Ludacris) ja feia preveure que aquest nou treball seria un bon substitut de l’anterior cd del francès, “One Love”.
Amb uns col·laboradors de luxe de l’alçada de Flo Rida, Nicki Minaj, Taio Cruz, Snoop Dog, Lil Wayne o Timbaland, aquest matí sortia a la venta al nostre país aquest cd que Guetta presenta amb molta il·lusió després d’haver-hi estat treballant durant els darrers dos anys. Trobem temes de tot tipus; comercials com “Crank it up” (amb Akon), amb un toc de hip-hop màgic que només el DJ francès sap donar a les seves cançons com “I Just Wanna F.” (amb Afrojack, Timbaland i Dev) i d’altres més lentes com “Without You”(amb Usher). A més, l’edició física de l’àlbum porta un al·licient incorporat pels amants de la música electrònica pura i dura, i és que es presenta en format de doble cd; un on hi trobem l’àlbum original, i un segon amb les versions instrumentals d’alguns dels temes del cd així com d’altres cançons instrumentals inèdites del francès.
En resum, un àlbum per a tots els gustos, que si bé no es presenta amb la gran quantitat de temes que portava “One Love” ens fa arribar cançons que no deixaran indiferent a ningú. Ara bé, tot i que trobem col·laboradors excel·lents, es troben a faltar veus habituals en els temes de Guetta com la de Fergie (veu dels The Black Eyed Peas) o Chris Willis.
Us deixo amb un dels meus temes preferits de l’àlbum, “Without You”, amb la col·laboració del cantant Usher, un tema no amb tant de ritme com als que ens té acostumats el DJ però que desprèn un sentiment que fins ara mancava en la majoria de les seves cançons.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Comunicació o incomunicació?

Molts autors han parlat del nostre segle com “l’era de la comunicació” degut al desenvolupament de noves formes de comunicació personal. Ara bé, personalment, crec que ens trobem en un punt que ens fa ballar entre l’era de la comunicació i l’era de la incomunicació.
Parlo d’incomunicació, perquè no es fa estrany trobar-se entre un grup d’amics en una terrassa o en un bar prenent alguna cosa, i veure que almenys un parell d’ells es troben immersos en un altre món, el dels seus smartphones. I és que aquests petits aparells que es poden encabir perfectament a les nostres mans, han suposat una revolució tecnològica i comunicativa increïble, però alhora, han perjudicat les relacions personals.
Aplicacions per parlar gratuïtament, accés a internet i xarxes socials cada vegada d’una manera més còmoda i ràpida, fan que la necessitat d’estar connectat esdevingui permanent. Per aquest motiu, molts cops ens trobem rodejats de persones amb les que abans ens comunicàvem verbalment sense cap tipus de problema, i senzillament, sense gairebé adonar-nos, les substituïm per aquells que tenim a l’altra banda del teclat.
Personalment, m’incloc en aquest grup de persones que pateixen d’addicció als mòbils. I realment, quan te n’adones de que estant rodejat de persones, segueixes caient en la temptació d’estar “enganxat” a les tecles del teu terminal, ets conscient de que arribarà un moment en que els avenços tecnològics acabaran amb les comunicacions personals i no podem permetre que això passi. Ens hem de plantejar seriosament si realment volem que cada pas endavant que fa la tecnologia sigui un pas enrere per les comunicacions personals.

divendres, 26 d’agost de 2011

Fantasia de dotze minuts

Va mirar el seu rellotge. En menys de 30 segons ella creuaria la porta. No anava errat. Puntual com cada dia, a les 7.37 ella i el seu brillant somriure van fer acte de presencia.
Seguint la rutina, va apropar-se al cambrer i va demanar-li un cappuccino amb molta xocolata i poc cafè.
Era dimecres i per tant, regalant-li un somriure, a continuació s’acostaria al venedor de loteria de l’entrada i li compraria qualsevol número acabat en 15.
Mentre guardava el número al moneder, vermell estampat amb petites flors blanques, va seure a la taula de sempre. Va compartir unes breus paraules amb l’amo del local i va començar a passar les pàgines del diari d’aquella manera que tant el captivava. Lenta i finament, cada cop que els seus dits tocaven el paper, ell imaginava que acariciaven el seu cos.
El moment clau s’acostava. Ara, ella aixecaria el cap de les pàgines en blanc i negre per dirigir-li un somriure. Un somriure que ell cada dia agafava i se’l guardava al fons del seu cor.
A continuació, ell baixava el cap en un gest de vergonya conscient. I, com cada dia, quan tornava a alçar la vista, ella ja no hi era. Llavors, es preguntava si era real o simplement era producte de la seva imaginació. Eren les 7.49.
Restava tot el dia amb aquesta incògnita al cap, però, quan el dia següent, a les 7.37 ella tornava a aparèixer per la porta, era conscient durant 12 fantàstics minuts que era real.

dijous, 25 d’agost de 2011

De 1977 a 2011: mateixos fets, mateixos sentiments

El 24 de gener de 1977 cinc advocats laboralistes van ser assassinats al seu despatx del Carrer Atocha de Madrid. Una matança que tenia lloc en uns moments decisius que posaven a prova la consistència d’una democràcia encara en proves.
La periodista Alicia Durán es troba que més de 30 anys després d’aquests fets, ha d’entrevistar alguns dels protagonistes d’aquesta historia. Ara bé, durant la seva investigació toparà amb una sèrie de personatges que li mostraran que res era el que semblava. Descobrirà a més, que les venjances i les pors d’aquella època turbulenta encara segueixen presents a les ments de molts.
Amb una historia que de bon principi sembla espessa si no estàs versat en la matèria i amb uns personatges descrits a la perfecció, Benjamín Prado ens guia a través d’ “Operación Gladio”, una obra on, barrejant realitat i ficció, destapa tot allò que va envoltar els successos d’Atocha. Ara bé, no hi manquen les històries paral·leles a la trama central, que representen l’Espanya que no ha oblidat tot el que va passar arrel de l’Aixecament Militar de l’any 36.
Una novel·la totalment recomanable pels amants dels misteris històrics però no recomanable per aquells a qui els agrada l’acció, una acció que en aquest cas no arriba fins la meitat del llibre.

diumenge, 14 d’agost de 2011

Un gos assassinat i mil històries a descobrir

Com és la vida vista per un nen de quinze anys que és capaç de recitar tots els nombres primers fins el 7507 però que odia que el toquin? Quins són els seus objectius? Quines són les seves pors?
Aquesta és la història que el britànic Mark Haddon ens explica a “El Curioso Incidente del Perro a Medianoche”. Una novel·la narrada en primera persona pel protagonista de la mateixa, el Cristopher, aquest nen tan especial que pateix la Síndrome d’Asperger.
Tot comença quan el Wellington, el gos de la seva veïna és assassinat i ell decideix fer la seva recerca particular per trobar al culpable. La seva investigació el portarà per camins insospitats i acabarà vencent algunes de les seves pors per aconseguir el que desitja.
Una història emocionant i divertida dividida en capítols seguint l’ordre dels nombres primers, que et permet solidaritzar-te amb les persones que pateixen aquest tipus de malaltia i, sobretot, et fa passar una bona estona.
Havent llegit ja fa uns anys la versió original d’aquesta obra, l’únic defecte que hi puc trobar és la mala traducció a l’espanyol que li resta dinamisme a la història. La resta d’aspectes, trama, ambientació i personatges entre d’altres, fan que la versió en la nostra llengua sigui totalment atractiva pel públic lector.

divendres, 12 d’agost de 2011

Dotze campanades, una sola oportunitat

Escoltava el so del campanar de la ciutat anunciant que ja era mitjanit. Cada dia puntual, des de feia tres mesos, els dotze cops de campana acudien a anunciar-li que molts ja dormien, però d’altres, com ell, no podien fer-ho.
Sentint-se ofegat per la calor que l’envoltava, va decidir deixar-se anar per l’atzar en la tria de que fer durant la llarga nit d’insomni que tenia per davant. Va descartar la lectura i la música, que ja s’havien convertit en habituals durant les darreres nits. Va obrir caixes, remenar calaixos i prestatgeries fins que va trobar quelcom que no esperava.
Un objecte perdut des de feia temps. Ni tan sols sabia que estava entre les seves coses. Pensava que, després de tot, havia oblidat recuperar-lo d’algú que li havia demanat prestat.
Va agafar el disc i el va posar al lector. Tal com esperava, milers d’imatges van començar a projectar-se a la pantalla del seu ordinador. Les llàgrimes van començar a baixar per la seva cara. Records d’allò que creia oblidat, d’una nit màgica que el va marcar per sempre.
Aquella nit, va aconseguir dormir. Aquelles imatges el van fer treure tot el que feia tant temps portava guardat dins seu. Una mena de catarsis interna que el va carregar de l’energia positiva que feia tant temps que anava buscant.
Va alliberar-se d’una càrrega emocional que no el deixava viure. No pensava que reviure aquells moments tan bons però alhora, tan durs, el farien ressuscitar del seu estat d’apatia i ansietat permanent.
Ara però, sabia que havia de començar de zero. Anar pas a pas i no cometre els mateixos errors que abans. Coneixia les seves possibilitats, era conscient de que aquest cop si, ara ho aconseguiria. Donaria el millor d’ell, amb totes les seves forces, amb tot el seu enginy, demostraria el seu talent, i no deixaria que mai més, ningú desprestigiés el seu treball.
 S’havia encès una petita flama dins seu. Una mena de força que l’empenyia a tirar endavant i demostrar al món que mai més ningú el tornaria a enfonsar. El seu moment, per fi havia arribat. Ara li tocava a ell, demostrar el que valia a tots aquells que mai havien confiat en el seu treball.

dimecres, 10 d’agost de 2011

Anatomia d'un instant


Un dia qualsevol. Un lloc qualsevol. Un instant qualsevol però no compartit amb algú qualsevol.

Mires enrere, recordes vells temps per avançar cap al futur. Recordes coses, n’oblides d’altres i t’adones que en aquell moment tot era perfecte però no voldries tornar enrere.

Tenies a qui volies llavors però no a qui ara vols. Ells han canviat. Tu has canviat. Tot ha canviat. Al llarg camí de la vida, uns venen i els altres se’n van. Però al mirar al teu voltant t’adones que ara tot és millor que abans. El que ve sempre supera el que ha marxat.

Creies que tot allò mai es podia superar, però a vegades petites grans oportunitats et fan conèixer grans persones. I llavors, quan estàs al mig del carrer, parlant, recordant aquell any que el consideres el millor de tots els que han passat, t’adones que havies oblidat quelcom imprescindible. Aquell any, també vas conèixer persones meravelloses que en aquell moment vas ignorar i que ara, per sort, s’han tornat a creuar al teu camí.

Recordes tot això i et sens lliure, et sens net per dins al adonar-te de com eres i de com ets ara. I segueixes caminant, perquè si no tires endavant, després no et podràs parar a recordar 
el passat. 

diumenge, 7 d’agost de 2011

Instants fotogràfics


Com molts sabeu, o si no ho sabeu, ho podeu deduir llegint el blog, soc una gran aficionada a la fotografia i als castells. Aquest cop, he unit dues passions en una, capturant aquest màgic moment durant la Diada Castellera Firagost 2011 del passat dimecres.



He presentat aquesta imatge al concurs fotogràfic que cada cos mesos convoca la Revista Castells a la seva pàgina de Facebook. És per això que us demano la vostra col·laboració i que si us plau, em voteu.

El procés és ben simple. En primer lloc, us feu fans, fent click al M’agrada, a la pàgina de Facebook de la Revista Castells. Llavors, busqueu la meva foto i feu click al M’agrada.

Moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració!

dilluns, 1 d’agost de 2011

Anant amunt i fent història!


Hi ha dates que semblen marcades per batre fites històriques. Dissabte passat, 30 de Juliol de 2011, era una d’aquestes dates. Sota un clima millorable, la Plaça de la Vila de Vilanova acollia la seva colla local, els Bordegassos de Vilanova, i com a convidats els Castellers de Vilafranca i la Colla Jove Xiquets de Tarragona  en motiu de la celebració de la Diada de Festa Major. El que ningú dels assistents sabia, era que veurien quelcom únic i brillant, la millor actuació de la història dels verds i uns castells magnífics per part de les altres dues colles participants.

Foto: http://www.lafura.cat
Els tarragonins van descarregar un fantàstic tres de nou amb folre mentre que els locals van sorprendre al públic amb un magnífic dos de set, que feia dos anys que no descarregaven a plaça. Per la seva banda els verds, tancaven amb aquesta actuació, el millor juliol de la seva història, descarregant el 3 i el 4 de 9 amb folre i sorprenent amb el seu primer pilar de 8 de la temporada. La guinda però va ser el segon 2 de 9 amb folre i manilles de l’any que significava a més quelcom especial pels vilafranquins, era la seva cinquantena torre de nou descarregada.

Aquest cap de setmana també va ser especial per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Diumenge a Vilallonga van completar una actuació fantàstica, descarregant el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre. Uns castells que fan preveure objectius optimistes per la Diada de Firagost a Valls del proper dimecres.

Els rosats van actuar acompanyats de la Jove de Tarragona, que va descarregar les mateixes construccions realitzades el dia anterior a Vilanova. També hi van participar els Xiquets del Serrallo, descarregant el primer 3 de 7 amb agulla de la temporada i completant també el 4 de 7 amb agulla i el 4 de 7.

Foto: http://www.vilaweb.cat/valls
El bastiment del 3 de 9 amb folre per part dels Vallencs i els Tarragonins, significava convertir la Plaça de l’Església de Vilallonga del Camp en nova Plaça de 9, la 45a en el món casteller per doble partida.

Per tant, un cap de setmana memorable pel món casteller gràcies al bon treball que dia a dia demostren les diferents colles castelleres de casa nostra.