divendres, 29 d’abril de 2011

"Forever Young", una història plena d'emocions

Avui tinc el plaer de presentar-vos el videoclip que hem fet a la universitat com a pràctica de l'assignatura Tecnologia Audiovisual i d'Internet. La cançó escollida va ser "Forever Young" d'Alphaville, una cançó que parla sobre la necessitat de sentir-se sempre joves tot i l'avançada edat. A més, és una cançó que ja té uns anyets (1984) però tot i així, transmet un missatge tan actual com la vida mateixa.

No voliem crear una història convencional ni fer un videoclip massa comercial així que ens vam decantar per crear quelcom on es veiessin reflectides les nostres emocions, les nostres il·lusions, la sensació de ser "per sempre joves".

El primer pensament que ens va venir a la ment va ser gravar a la platja, per donar aquella sensació de melancolia i felicitat. Després, se'ns van acudir molts més llocs i vam gravar a un bosc, a un parc i pels carrers de la ciutat. A més, vam poder comptar amb la presència de dos persones grans que van dotar al videoclip d'una maduresa especial.

Sense cap mena de dubte, va ser una experiència excepcional de la qual vam poder gaudir tots els membres del grup.


Un cop vam iniciar el muntatge de la pràctica teníem ben clar el que volíem, transmetre la idea de que per molt grans que ens fem, sempre serem joves. La joventut és dins nostre, no a l'exterior.

Bé, i després de tota aquesta parrafada, aquí us el deixo i espero que en pugueu gaudir! També espero les vostres opinions! Qui l'ha vist diu que té un toc bucòlic, melancòlic i potser una mica hippy. Jo no sé que em passa amb aquest vídeo però cada cop que el miro m'agrada més així que...aquí el teniu!

Per acabar, vull aprofitar per donar les gràcies a totes les persones que directa o indirectament, han pres part en aquest videoclip ja que, sense ells no s'hauria pogut fer. I sobretot, agrair a aquest grup de persones fantàstiques, el Grup A1, tots els moments viscuts mentre gravàvem i muntàvem!

dissabte, 23 d’abril de 2011

"Águila Roja La Película"

El passat dimecres es va estrenar a les sales de cinema d'arreu d'Espanya el film "Águila Roja La Película", basada en la sèrie homònima de Televisió Espanyola. El film, sense cap tipus de connexió amb la darrera temporada de la sèrie, narra les aventures d'Águila Roja en intentar salvar al rei d'Espanya d'una conspiració en contra seu. Tot això combinat amb les seves vivències personals i familiars que, aquest cop, no són poques. I és que Gónzalo de Montalbo (Águila Roja), personatge interpretat pel català David Janer, patirà com mai abans durant la pel·lícula, fins al punt que es planteja deixar de ser l'heroi que sempre ha sigut. Ara bé, val a dir que com sempre, la interpretació del català és espectacular i no deixa indiferent a ningú.

Així doncs, és una pel·lícula marcada pel drama i per l'acció. Com sempre, trobem escenes d'acció trepidants protagonitzades pel mateix heroi. A més, com ja estem acostumats a la sèrie, l'humor ve de la mà del personatge de Satur, interpretat per Javier Gutiérrez. Ara bé, aquest cop trobem un personatge afegit, el pare Mateo, interpretat per Antonio Molero, que dona un toc humorístic més a la pel·lícula. No obstant això, el seu personatge no té un protagonisme essencial al film si no que la seva finalitat és simplement humorística. Sens dubte però, veure a aquest duet d'artistes d'humor en acció recorda aquells temps en que els podiem veure junts a la sèrie de Telecinco "Los Serrano".

Una pel·lícula recomanable per a tots aquells seguidors de la sèrie. Però repeteixo, no espereu trobar connexió argumental amb la sèrie, simplement connexió estètica pel que fa al muntatge de les escenes i al caràcter dels personatges. I una última recomanació pels més sentimentals, porteu un paquet de mocadors de paper al damunt quan aneu a veure-la al cinema perquè a més d'humor i acció, la nostalgia i el drama estan assegurats!

dijous, 21 d’abril de 2011

Diana F+ Mr. Pink Special Edition, una manera diferent de veure el món



Us presento a la Diana F+ Mr. Pink Special Edition, una petita joia lomogràfica a qui se l'ha de saber tractar perquè sino...et pot jugar males passades. Funciona sense piles, amb rodet de 120 mm i amb ganes, moltes ganes d'experimentar.

Pertany al conjunt de càmeres lomogràfiques, una corrent fotogràfica diferent i experimental basada en 10 regles d'or:

1- Porta la teva lomo sempre amb tu
2- Fes-la servir tant de dia com de nit
3- Lomografiar no interromp la teva vida quotidiana, sino que la posa a escena
4- Dispara des del maluc
5- Apropat al màxim als teus objectius
6- No pensis
7- Sigues ràpid
8- No és necessari saber el que tens al rodet
9- Després tampoc
10- No et preocupis per cap de les regles

Així doncs, en lomografia es valora molt la creativitat i l'experimentació. A més, les fotografies són sorprenents, moltes desenfocades i amb colors molt saturats.


Personalment, vaig conèixer la lomografia a través d'un bon amic i gràcies a ell em vaig enamorar perdudament de la Diana F+ Mr. Pink. Quan la vaig tenir a les meves mans no sabia per on agafar-la perquè al tractar-se d'una càmera de plàstic, semblava que s'anés a trencar en qualsevol moment. Ben aviat vaig començar a disparar i els primers resultats van sortir del laboratori. Sorprenentment, per ser el primer rodet, la majoria de les fotos havien quedat bé com podeu veure. No obstant això, com és normal amb aquestes càmeres, moltes van quedar mogudes o desenfocades ja que la càmera no es pot moure mentre es dispara.



Emocionada pels resultats del primer rodet, vaig començar-ne un altre. Cal dir que la Diana et permet escollir fer 12 fotos de 5,2 x 5,2 cm (tot i que al revelar-los és recomanable fer-les de 10 x 10 cm) o 16 fotos de 4,2 x 4,2 cm. En el meu cas, sempre optat per les 12 fotos.


Bé doncs aquest cop, l'escollit per fer les 12 fotos va ser un rodet Fuji de 400 ASA utilitzat antigament en moda, motiu pel qual destaca per fotos càlides i suavitzades. El vaig acabar molt ràpid ja que quan començo a disparar no hi ha qui em freni però quina va ser la meva sorpresa en veure el resultat...de les 12 fotos només n'havien sortit 7 i la majoria estaven velades com podeu observar.

El motiu d'aquestes velacions sembla ben simple...o bé el rodet és defectuòs o li va entrar llum al fer les fotos. Sembla ser que la Diana és molt delicada i a part de no poder moure's mentre dispara no li pot entrar llum a la càmera.



Ara estic fent servir un nou rodet, aquest cop força experimental ja que es tracta d'un Kodak en blanc i negre caducat. Em queden 4 fotos abans de saber el resultat final i aquest cop penso anar amb compte i evitar que la càmera es mogui així com que li entri llum. Els resultats, en breu ;)

dimarts, 19 d’abril de 2011

Andy Warhol, l'artista polifacètic

Començo el blog aprofitant l'entrada que vaig fer per al blog de classe i parlant a més d'una de les coses que més m'agraden, la fotografia.

Tots sabem que l'americà Andy Warhol, un dels màxims exponents del Pop-Art, va destacar en molts àmbits artístics com el dibuix, la pintura o el cinema. No obstant això, molts desconeixem l'activitat de Warhol en un altre camp artístic molt important, la fotografia.

Així doncs, Warhol va destacar també per les seves experimentacions en el món de la fotografia. Tot i així, la seva especialitat no va ser la fotografia analògica convencional sinó que un dels camps fotogràfics on va destacar, encara que sembli estrany, és la fotografia instantània.




Quan parlo de fotografia instantània, em refereixo a les fotografies fetes amb les mítiques càmeres Polaroid. Aquelles amb les que enfocaves, disparaves, sortia la foto, esperaves uns minuts i ja tenies la teva obra d'art a les mans. Aquesta manera de fer fotografia va tenir molt d'èxit durant els anys 60-70 i Warhol va saber treure'n el màxim profit. En aquest àmbit, va destacar per les seves fotografies instantànies a famosos, fotografies que avui dia tenen un gran valor cultural i econòmic.




A més, també va destacar pels seus autoretrats fets amb Polaroid ja que sembla ser que l'artista sempre que podia portava amb ell una càmera d'aquest tipus per així aprofitar tota ocasió que se li presentés per capturar la realitat a la seva manera.