diumenge, 29 d’abril del 2012

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA 2012



El 1982 el Comitè de Dansa de l’Institut Internacional del Teatre de l’Unesco va decidir que el 29 d’abril seria el Dia Internacional de la Dansa. Una data establida per atraure l’atenció sobre aquest art per molts minoritari. El dia no va ser escollit a l’atzar si no que és una forma d’homenatjar al coreògraf francès Jean Georges Noverre nascut el 29 d’abril de 1727. Noverre és considerat el creador de la dansa neoclàssica i és tingut com el millor coreògraf de la seva època. 

Des de fa trenta anys, s’organitzen milers d’actes arreu del món per celebrar aquesta data tan important al calendari de tots aquells que estimem la dansa. En el meu cas, aquest any tindré la oportunitat de celebrar aquest dia quatre vegades, havent participat ja a les actuacions que han tingut lloc a Valls i a L’Espluga de Francolí i prenent part a les que es celebraran durant la propera setmana a Vilassar de Mar i Sarral.

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA 2012

"Celebrar la infinita coreografia de la vida a través del temps, a través dels anys, el que queda és majoritàriament l'art. L'art sembla ser el que l'ésser humà deixa als seus hereus – a través d'edificis o llibres o pintures o música. O moviment, o dansa. En aquest aspecte, penso en la dansa com la lliçó d'història més actualitzada, perquè està constantment en relació amb el seu passat més recent i només pot succeir en el present.


La dansa a més, d'alguna manera, no coneix fronteres de la mateixa manera que d'altres arts. Fins i tot quan certs estils intenten limitar-se o treballar dins d'un marc; el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: aquests s'imposen ràpidament, permetent certs estils barrejar-se amb d'altres. Tot es  barreja amb tot, naturalment, i la dansa s'emplaça només en el lloc on pertany - això és aquest present infinitament mutable.

Crec que la dansa pot ser una de les formes més honestes d'expressió i l'hem de conservar: perquè quan les persones ballen, pot ser en un espectacle de ballet, una lluita de hip hop, en un espectacle contemporani underground o simplement en una discoteca, es deixen anar, no diuen mentides, no porten màscares. La gent projecta sobre els altres constantment, però quan ballen, potser el que projecten és un moment d'honestedat.

Movent-se com l'altra gent, movent-se amb l'altra gent i veient l'altra gent moure's, podem sentir millor les seves emocions, pensar els seus pensaments i connectar amb la seva energia. És, potser, aleshores quan podem conèixer-los i entendre'ls més clarament.

M'agrada imaginar-me una actuació de dansa com una celebració de la coexistència, una manera de donar i crear espai per a tothom. Tendim a oblidar-nos-en, però la bellesa que amaga una actuació és que és principalment una convergència d'una massa de gent, asseguts l'un al costat de l'altre, tots compartint el mateix moment. No té res de privat, una actuació és una experiència extremadament social. Tots ens hem reunit per aquest ritual, que és el nostre vincle amb l'actuació, el vincle amb el mateix present.

 Per tant, per aquest 2012, desitjo a tothom molta dansa. No oblidar els problemes del 2011, al contrari, atacar-los creativament, ballar al seu voltant, trobar una manera de connectar amb els altres i el món, connectar amb la vida com una part d'aquesta coreografia infinita. Balleu per trobar la veritat i transmetre-la, projectar-la i celebrar-la."

Sidi Larbi Cherkaoui

dimecres, 25 d’abril del 2012

SALVEM ONA VALLS FM!


El passat dilluns, diada de Sant Jordi, havia de ser un dia especial. I de fet, ho va ser, però no en el sentit que m’esperava, al contrari. Una trucada, escoltar “Titanium”, veure qui et truca i no saber que a partir d’aquell moment, tot canviarà.

La notícia em va agafar totalment desprevinguda. “Ens fan fora”. Tres paraules, tres paraules van ser suficients per quedar-me glaçada. Sí, l’Ajuntament de Valls va decidir el passat dilluns al migdia tancar l’emissora municipal de la ciutat, Ona Valls FM, de la que en soc col·laboradora. Indignació, odi, ràbia i sobretot molta tristesa van ser alguns dels sentiments que van inundar el meu cor. Senzillament no m’ho podia creure, no volia assimilar que a partir d’ara, els dimecres a la tarda, la meva vida en general, serien molt diferents.

Sé que degut a la meva implicació personal en l’afer no puc ser totalment objectiva. Tot i això, considero que la decisió de l’Ajuntament de Valls no és justa. D’una banda, les maneres de comunicar-ho als seus treballadors i el fet de no deixar que s’acomiadin de la seva audiència són una demostració clara de com funcionen les coses al lloc que diuen que és bressol casteller. A més, trobo que és una manca d’insensibilitat enorme comunicar-ho justament el dia de Sant Jordi. D’altra banda, penso que el consistori vallenc mai ha volgut apostar per la ràdio municipal, mentre moltes persones la seguien i lamenten profundament la seva pèrdua. Amb la desaparició d’Ona Valls se’n va la veu del poble, l’emissora municipal, la ràdio pública. Que és doncs la democràcia sense uns mitjans de comunicació on el poble hi pugui dir la seva?

Deixant de banda tot això, Ona Valls es més que una emissora de ràdio municipal. Ona Valls és tot un món. Per mi és el lloc on des de fa un any i mig hi tinc uns amics, gairebé una segona família que m’han ensenyat a créixer com a professional, m’han donat infinitat d’oportunitats i sobretot, m’han ajudat en tot moment. I precisament, això va per ells, per aquestes dues persones que han estat allà en tot moment i que m’han ensenyat com és el dia a dia de la feina periodística.

Com he dit al principi, no puc ser objectiva amb tot aquest tema, però crec que hi ha despeses innecessàries a l’Ajuntament de Valls que es podrien evitar i en canvi, s’opta per tancar l’emissora municipal. Molts hi estem en contra. Per aquest motiu, des de la Plataforma Ona Valls s’estan organitzant diversos actes per salvar l’emissora municipal.

SALVEM ONA VALLS FM!            


divendres, 6 d’abril del 2012

Relats de 140 caràcters

En 140 caràcters es poden dir moltes coses. Per aquest motiu i a més, tenint ben a la vora la Diada de Sant Jordi, les llibreries Adserà, Ditec, Roca i Tram; juntament amb la col·laboració de l’Ajuntament de Valls, han convocat un concurs de relats breus (de 140 caràcters) a través de la xarxa social Twitter.

Han sigut molts els vallencs, vallenques i forans que fins ara han anat fent les seves piulades amb el hasthag #stjordivalls per participar en aquest innovador certamen. La participació és oberta a tothom que tingui un compte a Twitter i s’hi poden enviar tants relats com es desitgi fins el dia 20 d’abril. Pel que fa als premis, estan dividits en dues categories, de 16 a 18 anys i majors de 18. Es donaran dos premis en cada una d’elles que constaran de quatre lots de llibres atorgats per les quatre llibreries vallenques.

Deixeu anar la vostra imaginació i escriviu els vostres relats de 140 caràcters per participar al concurs de #stjordivalls!

dijous, 5 d’abril del 2012

Un final... inesperat?

Foto: seriesadictos.com
Ahir a la nit Telecinco va emetre el dotzè i últim capítol de la sèrie “La Fuga”. Era un final molt esperat sobretot després de saber fa unes setmanes que no hi hauria segona temporada. Per aquest motiu, se suposava que amb aquest darrer episodi s’haurien de resoldre tots els dubtes pendents i òbviament, conèixer si la tan esperada fuga es resolia amb èxit.

Es rumorejava que s’havien gravat dos finals alternatius, un pensant en una segona temporada i l’altre pels dotze únics capítols dels que finalment ha constat la sèrie. En aquest sentit doncs, no s’esperaven sorpreses, s’esperava un final tancat. Ara bé, molts dels fans de “La Fuga”, entre els que m’incloc, s’han quedat decebuts després d’aquest tan esperat darrer capítol. D’una banda, han quedat unes quantes trames despenjades, com per exemple com va descobrir Reverte qui era en realitat l’Anna. A més, la darrera imatge de la sèrie, et deixa si més no desconcertat ja que no és el final que t’esperes i et preguntes què passarà amb els protagonistes. Així doncs, en certa manera, et deixa amb les ganes d’una segona temporada.

A les xarxes socials com Twitter no manquen els comentaris que comparen el final de “La Fuga” amb el darrer episodi de “Los Serrano”, producció també de Telecinco i que va deixar a tots els seus fans amb un mal gust de boca en el seu moment. Ara bé, s’ha de reconèixer que si més no, els guionistes de “La Fuga” han aconseguit trencar esquemes i donar a entendre que no tots els finals han de ser feliços.

Com bé comentava fa unes setmanes, sota el meu punt de vista “La Fuga” era una oportunitat per Telecinco de rentar la seva imatge de telebasura però crec que no se li ha sabut treure tot el profit que la idea original presentava. 

dimecres, 4 d’abril del 2012

El nou èxit de Guetta


El que és considerat el millor DJ del món, David Guetta, ens té acostumats a singles on combina a la perfecció totes les seves armes electròniques amb les veus dels millors cantants del moment. Per mostra, els seus últims singles. El darrer d’ells, “Turn me on” té la part vocal a càrrec de Nicki Minaj, a “Titanium” trobem a Sia com a cantant i així en tots els seus èxits.

Ara bé, amb el seu últim single, Guetta ha volgut sorprendre a tots els seus fans tornant als seus origens amb una cançó instrumental, sense vocalista, però que promet ser una de les cançons que més sonin aquest estiu. Es tracta de “The Alphabeat”, tema inclòs en el cd electrònic del seu últim àlbum. És una cançó que comença amb una senzilla melodia de piano però que a mida que avancen els segons, deriva en un ritme frenètic d’aquells que només Guetta sap controlar.

Totes aquestes sensacions, tots aquells sentiments que desperta “The Alphabeat” es poden veure a la perfecció al videoclip del single. A més, també hi apareix la dona del cantant, Cathy Guetta, i els nous vehicles elèctrics de Renault ja que Guetta i la seva dona protagonitzaran la campanya “Enchufa la energia positiva” patrocinada per la marca de cotxes.