diumenge, 20 de maig de 2012

La màgia de l'índia


Un grup de set jubilats, cada un per la seva banda, decideix anar a l'Índia per trobar un nou camí a les seves vides. Allà, coincideixen en un hotel on res és el que sembla. Portes que no funcionen, treballadors una mica estranys i un ambient al que no estan acostumats, faran que de bon principi vulguin abandonar el país.

Ara bé, la màgia d’orient no trigarà en captivar-los i cada un a la seva manera, trobarà el camí que desitja. Amb unes imatges i uns plans que recorden gratament a “Slumdog Millionaire”, “El éxotico Hotel Marigold” ens ensenya que mai és prou tard per trobar-nos a nosaltres mateixos. Mai és prou tard per trobar el nostre camí. De fet, molts diuen que quan vas un cop a l'Índia, en tornar, la teva vida canvia i aquest film, demostra que així és.

En conclusió, una pel·lícula totalment recomanable per passar una bona estona. Amb un toc d’humor, i unes imatges totalment fantàstiques, es converteix en un llargmetratge que més enllà de l’argument original, et transporta a la reflexió. 

dimarts, 15 de maig de 2012

Un any després...


Fa un any el poble ocupava el carrer. Imatges de places plenes a gom a gom, i sobretot una imatge, una fotografia simbòlica (dreta) ocupaven els mitjans de comunicació. Es demanava democràcia real, es lluitava per conservar els nostres drets. I ara, un any després, m’atreveixo a dir que estem pitjor del que estàvem. Hi ha més retallades i la generació que puja cada vegada té les coses més difícils. Davant aquest panorama, molts tirarien la tovallola però molts han tornat a ocupar els carrers de la ciutat.

M’agradaria que d’aquí un any poder esborrar aquestes paraules i que realment el canvi s’hagi produït i la democràcia real sigui un fet. Mentrestant però, hem de seguir lluitant per un futur millor perquè “un país mai no serà lliure si no ho és la seva gent”. 



Un món real...


Algú em va dir fa temps que en créixer me n’adonaria del valor real de les coses. Pensava que m’estava mentint. Ara veig que no és així. Fer-se gran significa veure que a vegades, el món és lleig, els gossos mosseguen i si menges massa gelats, la panxa et farà mal. Créixer és molt més que anar sumant anys, és adonar-te que a vegades les llàgrimes han de ser presents a la teva vida i has d’afrontar-te a situacions que mai haguessis pensat que et tocaria viure.



Crecer es darse cuenta de que la vida no es como quisieras que fuera, todo es mucho más complejo (El Chojin)

dijous, 3 de maig de 2012

El valor de les coses... #noaltancamentonavalls


Hi ha coses que ens pensem que sempre estan allà. No els hi donem el valor suficient perquè sabem que mai marxaran. Però sovint, ens equivoquem perquè les decisions dels que manen poden fer que de la nit al dia tot s’enfonsi. Llavors, quan et volen treure allò que tens, te’n adones del valor que té per tu i que passi el que passi, faràs el possible perquè no t’ho treguin.

#noaltancamentonavalls