diumenge, 29 de maig de 2011

La nova aventura de Robert Pattinson

Robert Pattinson ha estat etiquetat per la opinió pública mundial per ser l’actor que interpreta a Edward Cullen a la versió cinematogràfica de la saga literària que causa furor entre adolescents, “Crepúsculo”. L’actor va intentar desfer-se d’aquesta etiqueta amb “Recuérdame” l’any 2010, pel·lícula que tot i comptar amb una gran història i un fort valor sentimental, va passar sense pena ni glòria per les sales de cinema de casa nostra.

Ara, amb “Agua para elefantes” ho ha tornat a intentar i, personalment, crec que ho ha aconseguit. Al film, ens trobem a un Robert més madur, que ha crescut i que dona vida a Jacob Jankowski, un jove que intenta construir una nova vida al circ dels Germans Benzini, però li costarà aconseguir-ho perquè s’enamorarà de la persona equivocada. A més, amb la seva interpretació aconsegueix transmetre a l’espectador l’amor del personatge pels animals.

Sens dubte, una interpretació fantàstica i un film amb una molt bona ambientació però no apte per sentimentals ja que el drama i la nostàlgia estan presents en tota la pel·lícula. Ara bé, jo em pregunto perquè a Pattinson sempre li toca interpretar a personatges que pateixen? Veurem algun dia un film on l’actor sigui feliç i no interpreti un drama?

dijous, 26 de maig de 2011

Els "indignats" arriben a Valls


Fa poc més d’una setmana que milers de joves d’arreu d’Espanya acampen a les places d’algunes ciutats del país com a protesta per les retallades proposades pel govern i en defensa d’una democràcia real. És el que es coneix com “The Spanish Revolution”.

Madrid, Barcelona, Zaragoza i Tarragona són només algunes de les ciutats que acullen aquestes mobilitzacions populars. Ara bé, el passat dimarts, la mobilització va arribar a Valls. La convocatòria es va dur a terme a través de les xarxes socials i l’èxit del primer dia, tot i que va ser organitzada amb poques hores d’antelació, va ser prou satisfactori segons els organitzadors.

Ahir dimecres van continuar les protestes i gairebé dues-centes persones van afegir-se a la casserolada que va tindre lloc a la Plaça del Pati a dos quarts de nou del vespre.

Els “indignats” segueixen instal·lats a la Plaça del Pati de Valls i hi continuaran durant tota la setmana, fins aquest diumenge quan es celebrarà una votació popular per decidir si es continua acampant o no. 

dimecres, 25 de maig de 2011

Tastant el nou film PX680

Fa unes setmanes, vaig parlar del nou projecte de "The Impossible Project", l’empresa encarregada de la resurrecció de la passió per la fotografia instantània. Aquest projecte, no ha estat altre que crear un nou film en color per les càmeres Polaroid tipus 600.

Fa aproximadament un any, van fer tornar la màgia de la fotografia instantània creant film per aquestes càmeres en blanc i negre/sèpia manipulable i arriscar-se a crear film en color per les mateixes càmeres l'any després, era arriscat. 

Personalment, vaig adquirir una Polaroid Job Pro 2 per internet i a continuació, un film de "The Impossible Project" PX 600 UV+ fa poc més d'un mes. Durant la primera setmana, vaig disparar tant com vaig poder però al final, vaig contenir el meu afany perquè un film conté 8 fotografies instantànies i val 20 euros. És una pel·lícula fotogràfica complicada ja que a més de ser manipulable, has de protegir la fotografia de la llum just en el moment en que surt de la càmera perquè sinó, es pot velar. Respecte al resultat, van sortir totes força bé, excepte la penúltima que es va velar. Aquí en teniu una petita mostra.


Primera Polaroid!
Aquest cop qui disparava no era jo!
La penúltima Polaroid, velada



En assabentar-me del llançament del nou film PX 680, vaig adquirir-lo en quan va arribar a Chandal i em vaig afanyar a disparar les dues fotos que em quedaven del primer rodet. Em feia por no saber exactament com disparar la foto amb aquest nou film però el moment va arribar i finalment, ahir, primer dia de vacances i amb una companyia excepcional, vaig fer el primer tast del PX 680. El resultat, molt satisfactori, una foto amb aire molt retro, amb una mica de gra i amb aquella cosa especial que només tenen les Polaroid. Ara, em queden 7 fotos per disparar. Els resultats, en breu. 


diumenge, 22 de maig de 2011

Un concert i una reflexió

Ahir, la cantant Beth, coneguda per la seva aparició a la segona edició del reality show Operación Triunfo i per representar a Espanya a Eurovisió després del seu pas per l'Acadèmia, va presentar el seu darrer disc "Segueix-me el fil", al Teatre Principal de Valls, el segon més antic conservat a Catalunya. Durant la gairebé hora i mitja que va durar el concert, va interpretar tots els temes d'aquest últim disc així com algunes de les cançons del seu anterior treball, "My Own Way Home". A més, també va interpretar algun tema inèdit com la cançó "Nens del Raval".

Va arrencar l’actuació amb la cançó que dona nom a l'àlbum i a aquesta en van seguir totes les altres. Entre cançó i cançó no van faltar els comentaris amb el públic, mostrant una complicitat i una simpatia que no tots els artistes tenen.

Ara bé, sens dubte, el moment més sorprenent de la nit va ser quan abans d'interpretar la cançó "Temps de canvis", la cantant va fer una reflexió sobre el moment que estem vivint i va dedicar-la a totes aquelles persones que estan acampant a les places d'arreu d'Espanya per defensar els seus drets. Va acabar el seu discurs dient que el moment en que veuríem si aquestes mobilitzacions han estat útils, seria avui, al moment d'anar a les urnes electorals a votar.

Finalment, va interpretar dues cançons ella sola, amb la seva guitarra i sense els seus músics, el David i el Pablo, per després acomiadar-se tots plegats amb una de les cançons més conegudes d'aquest àlbum, "Tots els Botons". 


Després de l'actuació, va acostar-se a l'entrada del teatre on va signar autògrafs i es va fer fotos amb tots aquells que li van demanar.

Sens dubte una gran actuació en acústic que molts trigarem en oblidar. Us deixo amb una de les cançons que va interpretar, "Color Rosa".


dissabte, 21 de maig de 2011

"The Spanish Revolution"

Demà coneixerem qui governarà a partir d'ara als nostres respectius municipis. Mentrestant, se suposa que el dia d'avui ha d'estar dedicat a reflexionar, a reflexionar sobre qui volem que ocupi l'Ajuntament de la nostra ciutat. Tot i així, la reflexió és dura ja que des del passat diumenge (15-M) i durant tota la setmana, milers de persones arreu d'Espanya acampen a places d'arreu del país en protesta per preservar els seus drets. Una mobilització i una data, 15 de maig de 2011, que de ben segur apareixeran als llibres d'història dels nostres fills.

Tothom pensava que els espanyols érem uns ganduls, que mai fèiem res i que la "siesta" era el nostre mètode de vida. Ara s'ha demostrat que no és així. Estem realment preocupats pel nostre futur i han estat els joves, sí, els joves, aquells que tothom pensa que només pensen en sortir de festa i passar-s'ho bé, els que han pres la iniciativa i han començat el que els mitjans de comunicació han anomenat "The Spanish Revolution".

No sabem quina repercussió poden tenir aquestes acampades en els resultats de les eleccions. El que és ben segur és que hi influiran i, probablement, el nombre d'abstencions serà menor perquè s'ha demostrat que les persones estan preocupades pel seu futur i volen defensar els seus drets. 

Es demana el compliment total de la democràcia, una democràcia real i, recordem que la paraula democràcia, provinent del llatí, significa "el poder del poble", la veu del poble. Per tant, ara el poble ha fet sentir la seva veu i això, no és cap crim. És la opinió pública qui té el poder, és el poder del poble.

Ara només ens cal esperar. Esperar a demà, a veure quins seran els resultats de les eleccions municipals. Esperar els resultats de la "Spanish Revolution" i sobretot, estar atents als mitjans de comunicació i veure quin és el tractament que fan d'aquestes notícies.

dimecres, 18 de maig de 2011

Lady Gaga i els seus videoclips

Lady Gaga és una persona que no es caracteritza pas per no cridar l'atenció, just al contrari. Sempre sorprèn en les seves aparicions en públic, i una de les claus del seu èxit és la realització de videoclips molt elaborats, amb una estètica trencadora i que reben una gran acceptació per part del seu públic.

A Paparazzi, ens mostrava en 7:38 minuts el costat més dur de la fama al ser perseguida pels periodistes. Telephone, censurat a molts llocs per contenir grans quantitats de product placement, és considerat la continuació de "Paparazzi" i és una mena de curtmetratge d'acció de 9:32 minuts on l'artista, juntament amb la cantant Beyonce, fuig de la presó. Altre cop trobem històries als seus videoclips acompanyades a més, d'una estètica molt peculiar. A Bad Romance en canvi, la història queda més de banda per donar pas altre cop a estètiques arriscades i a coreografies espectaculars. 

Tots aquests videoclips van aparèixer durant els darrers dos anys i aquest 2011 la gran Gaga ha tornat a la càrrega. Començava presentat el primer senzill del seu nou disc sorprenent al món amb un videoclip caracteritzat per gran efectes especials, on la cantant apareix adreçant-se als seus fans, "little monsters" com els anomena ella. És representada com una reina i sorprèn altre cop amb estètiques arriscades i coreografies espectaculars, així és Born This Way.

Cal dir que Gaga mai ha estat allunyada de la polèmica i en aquest cas, l'espurna ja es va encendre quan va anunciar que al vídeo que seguiria a "Born This Way", apareixeria representada com una Maria Magdalena Moderna. Tothom esperava amb curiositat aquest nou senzill. Ara bé, després de la mort de Bin Laden, Gaga va decidir ajornar uns dies el llançament del videoclip, concretament fins el dia 5 de maig. Les crítiques per part de l'Església Catòlica i l'acceptació per part dels fans no va trigar en arribar i és que com he dit, la cantant surt representant el personatge bíblic de Maria Magdalena en un suposat Jerusalem on no hi manca el simbolisme, l'estètica arriscada a la que ens té acostumats Gaga i a més, unes coreografies espectaculars que no deixen indiferent a ningú. Comproveu-ho vosaltres mateixos, us deixo amb "Judas".


dissabte, 14 de maig de 2011

Partits o persones?


Queda gairebé una setmana per les eleccions municipals i les previsions són força contundents. Sembla ser que la majoria de forces polítiques mantindran la seva situació a moltes de les poblacions.

Ara bé, em sembla sorprenent que molts dels partits polítics incloguin a les seves llistes a personatges coneguts, tot i que no sigui en una posició important, sobretot a les poblacions petites. Incloure aquests personatges a les llistes significa el vot segur d'aquells ciutadans que admiren aquestes persones o que tenen una relació d’amistat amb elles. Voten un partit simplement perquè coneixen algú que està a les llistes i consideren que aquest ja és motiu suficient per fer-ho.

Davant aquesta situació, la meva pregunta és, si vivim en un país suposadament democràtic, hem de votar a les persones o hem de votar ideologies? Personalment crec que moltes persones votaran a persones i no pas a ideologies. Ha quedat enrere aquell sentiment partidista on es lluitava clarament per la defensa d’unes idees determinades. Si això és així, quin és el valor que té la opinió pública? Realment els resultats seran la representació digna del que vol el poble o seran la representació d'haver votat "al fill de" o a "x"?

La opinió pública s'ha de nodrir de molt més que les imatges de simples persones. Ha de ser conscient de que aquell paper insignificant que introdueix en una capsa rectangular transparent decidirà el futur de la seva població. Molts culpen els mitjans de comunicació d'influenciar aquest creixent valor de la imatge dels candidats. Jo crec que no és així, els mitjans de comunicació informen sobre els partits polítics fent arribar les idees de tots i cadascun d'ells al seu públic, sobretot quan es tracta de mitjans públics o mitjans locals. Ara bé, quan es barregen interessos polítics i econòmics amb informació, ens podem plantejar si allò que ens venen és realment així. Haurem d'esperar al dia 22 per veure quina és el tractament que fan els mitjans de comunicació de les eleccions municipals. Els resultats seran els dels vots a partits o a persones?

Totes aquestes respostes i moltes més, el dia 22 de maig a les urnes electorals i als mitjans de comunicació.

dimecres, 11 de maig de 2011

Martha Graham, una dona avançada al seu temps

Probablement molts de vosaltres us haureu sorprès avui al obrir el buscador Google i veure que al seu Doodle es mostrava una figura estranya, coberta de teles i fent una dansa estranya. Bé, avui fa 117 anys que va néixer una persona especial, Martha Graham, sense la qual, la dansa contemporània no seria el que és avui dia. La seva companyia, la Martha Graham Dance Company és la més antiga i reconeguda en dansa contemporània als Estats Units i encara avui segueix en actiu, dirigida per Janet Eliber.

Martha Graham va ser alumna de Ruth St. Denis, una altra de les precursores d'aquest estil de dansa, i el 1927 va decidir crear la seva pròpia escola, posant així la primera pedra de la seva tècnica, la tècnica Graham. Aquesta es basa en exercicis de relaxació-contracció muscular del cos per produir energia motora i en la caiguda-recuperació. La seva tècnica destaca també per el protagonisme del contacte amb el terra al ballar. Avui dia són molts els professors que fan servir aquesta tècnica per fer arribar la dansa contemporània als seus alumnes. 

En un principi, els seus treballs van ser molt abstractes però més tard, va inspirar les seves obres en la història americana i la mitologia i també, en les idees del filòsof alemany Friedrich Nietzsche. Sens dubte però, la seva obra més coneguda és el solo "Lamentation" (emulat avui a Google) on l'artista es mostra a si mateixa coberta per teles de manera que només se li veu la cara. D'aquesta manera i amb moviments amb un pesant dramatisme, vol mostrar el lament d'una dona vers tot allò a què està encadenada. 
Personalment, m'ha sorprès enormement trobar-me amb aquest homenatge a Martha Graham a Google ja que la dansa és un art no valorat per tothom i Martha Graham és una persona que avançada al seu temps, va lluitar perquè allò que més estimava, la dansa, trobés noves formes artístiques. 

Us deixo amb l'obra d'una gran artista, concretament amb el solo comentat abans, "Lamentation", solo que encara avui dia, molts ballarins versionen. Espero que el gaudiu!

dilluns, 9 de maig de 2011

"If we don't end war, war will end us"

Us demano que dediqueu 6 minuts i 1 segon del vostre temps per relaxar-vos, mirar el vídeo que us enllaço a continuació i intentar reflexionar sobre el que mostra i sobre la lletra de la cançó.

Aquest és el videoclip del segon senzill del darrer àlbum del grup 30 Seconds to Mars, encapçalat pel també actor, Jared Leto. La cançó, titulada igual que el disc, "This is war", vol ser una reflexió sobre la guerra i et fa pensar, et fa ser conscient de que amb qualsevol acció, pots estar generant una guerra individual. Respecte al vídeo, és sens dubte una mostra de tot el que pot causar una guerra. Ara bé, ha estat censurat en alguns països al mostrar a alguns polítics com a "liars" (mentiders).

Sens dubte, 30 Seconds to Mars ha tornat a sorprendre al seu públic. Tenen l'etiqueta de ser un grup emo-punk però jo penso que sigui quin sigui el seu estil musical, hem de deixar de banda les etiquetes ja que si una cançó o un grup de música és bo, tan se val de l'estil que sigui. Però això és un altre tema del qual parlaré aviat.

Us deixo amb el vídeo de la cançó i espero saber les vostres opinions ja que a mi, personalment, com a seguidora ocasional de la banda, m'ha impactat. A més, penso que a banda del contingut en si que ens mostra, té darrere un fort treball de producció i realització digne d'un premi ja que conté efectes dignes d'una pel·lícula d'acció. Ara bé, no és estrany que aquest grup ens sorprengui amb videoclips amb muntatjes espectaculars. No en va tenen el privilegi d'haver fet el videoclip més car de la història amb la seva cançó "From Yesterday" que va costar 9,5 milions d'euros.

diumenge, 8 de maig de 2011

Novetats castelleres per Sant Joan

Colla Joves dels Xiquets de Valls
Valls és una ciutat que es caracteritza per comptar amb una forta tradició cultural i festiva. Un d'aquests elements culturals, són els castells, declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el passat 16 de novembre. 

Valls és considerada la ciutat bressol dels castells i compta amb dues colles castelleres, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves dels Xiquets de Valls, que amb la seva activitat, guarneixen totes les festes vallenques. La temporada castellera vallenca arrenca cada any la nit del 23 de juny en motiu de la celebració de la Festa Major de Sant Joan. Es celebra la nit de Completes, on les dues colles, completen tres castells cada una. 

Colla Vella dels Xiquets de Valls
Aquest any però, s'ha volgut apostar per tornar al passat i celebrar aquesta nit castellera d'una manera diferent. El passat dijous, els caps de les dues formacions vallenques van anunciar que per Completes, s'eliminaran els torns i les rondes, de manera que la jornada serà més dinàmica i la nit no es farà tant llarga. A més, aquesta acció permetrà que puguem gaudir de castells aixecats alhora per les dues colles.

Una altra de les iniciatives preses per les colles castelleres, és el nomenament d'un padrí dels Xiquets de Valls. Aquest padrí, serà anomenat per l'Ajuntament i exercirà d'ambaixador dels Xiquets de Valls a més de ser l'encarregat de sortejar els torns d'actuació de les dues agrupacions vallenques durant la Diada Castellera de Sant Joan.

Esperem que aquestes iniciatives serveixin per reforçar el paper de les dues colles vallenques en el món casteller. Ara, hem d'esperar al dia 23 de juny per gaudir d'una Nit de Completes com les d'abans!

divendres, 6 de maig de 2011

Un nou "Projecte Impossible"

A l'any 1947, instigat per les ànsies de la seva filla en veure que tenia que esperar massa temps per veure revelades les fotos que feia durant les vacances, Edwin Land va presentar a la societat un gran invent, la màgia de la fotografia instantània. 

Eren les primeres càmeres Polaroid, aquelles amb les quals enfocaves, disparaves, sortia la fotografia, l'agitaves durant uns instants i ¡sorpresa! ja tenies a les mans la imatge revelada.

Aquest tipus de fotografia va adquirir una gran popularitat durant els anys 60 i 70 i se'n van produir centenars de models diferents. Les més comuns, van ser les Polaroid tipus 600, aquelles on la fotografia sortia per la part de baix de la càmera. A més, van ser molts els artistes que van utilitzar aquestes càmeres pel seu treball com per exemple Andy Warhol, Helmut Newton o Luciano Castelli. Durant els anys 90 però, la popularitat de la fotografia instantània va minvar així com els seus ingressos.

Davant el panorama econòmic i l'aparició de la fotografia digital, Polaroid anuncia l'any 2008 que deixa de fabricar càmeres així com rodets per les mateixes. En aquesta acció, hi podem trobar moltes causes. Una pot ser la davallada d'ingressos com ja he comentat. Sens dubte, l'aparició de la fotografia digital que permet emmagatzemar centenars de fotos en una sola targeta també té la seva part de culpa. No obstant això, hi ha qui apunta que Polaroid utilitzava masses productes químics que feien mal al medi ambient, raó de pes per deixar de fabricar els seus rodets. En part, té la seva lògica ja que si normalment hem d'esperar uns dies a tenir els nostres rodets revelats, què hi ha en aquell film perquè la fotografia surti a l'instant?

Sigui pel que sigui, els rodets es van deixar de fabricar i els amants de la fotografia instantània es trobaven amb un problema força greu. Ningú més a part de Polaroid, fabricava rodet per aquestes càmeres. 

Davant les demandes dels seguidors de Polaroid, l'any 2010 "The Impossible Project" anuncia que fabricarà els seus propis rodets per aquestes càmeres. Els responsables, ex-treballadors de Polaroid que davant les demandes de la població van decidir crear els seus propis productes aquest cop, més respectuosos amb el medi ambient. 

L'anunci va ser acollit amb gran alegria pels amants de la fotografia instantània i a més, moltes persones, sobretot gent jove que no coneixia aquest tipus de fotografia, van acollir-la amb èxit. A més, el fet que cantants com Lady Gaga, actual directora creativa de Polaroid, les utilitzessin als seus vídeos, va fer que moltes persones es sentissin interessades per aquest tipus de fotografia.

"The Impossible Project" va presentar durant l'any passat els seus films pels diversos models de Polaroid tot i que no per tots. En format manipulable blanc i negre - sèpia va presentar els formats 600, 100 peel-apart, Image i Spectra. En color però, només va presentar film per una de les càmeres més populars de Polaroid, la SX-70. Els usuaris d'aquestes càmeres però, demanaven més, film 600 en color ja que aquest tipus de càmeres són les més corrents.


Semblava difícil que un nou "projecte impossible" pogués dur-se a terme en tant poc temps i és que els usuaris del film 600 es van sorprendre quan fa uns mesos "The Impossible Project" va anunciar que estava treballant en la creació de film 600 en color. El resultat, ja el tenim aquí, ahir va posar-se a la venta a la seva web el nou film PX 680 Color Shade que ofereix resultats molt "retros" i originals. 

A Espanya podem comprar el film online però davant els elevats costos d'enviaments, jo recomano esperar una setmana a que arribi a Chandal, la botiga sòcia oficial de "The Impossible Project" al nostre país.

Com a usuària d'aquest tipus de càmeres crec que aquesta és una bona iniciativa per protegir la fotografia instantània. Espero poder adquirir un film PX 680 Color Shade en breu i mostrar-vos els resultats!

dijous, 5 de maig de 2011

El retorn del rei

Com vaig comentar a l'entrada anterior, el passat 2 de maig serà un dia que recordarem per molts motius. Un d'ells, important sobretot pels amants de la música, és que David Guetta, considerat el millor DJ del món, va presentar el seu nou single com a avanç del que serà el seu proper treball.

Sens dubte, Guetta va revolucionar el món de la música amb el seu darrer disc "One Love". El primer single, "When love takes over" va comptar amb la col·laboració de l'ex-Destiny's Child Kelly Rowland, va batre rècords a nivell mundial, posicionant-se com a número 1 a les llistes de ventes més importants.

A aquest primer single, el van seguir grans èxits com "Sexy Bitch" amb la col·laboració d'Akon o "Memories" amb la col·laboració de Kid Cudi i no oblidem l'exitosa "Gettin' over you" amb la col·laboració de Fergie, cantant de Black Eyed Peas, i Chris Willis, cançó que va sonar a les terrasses i discoteques d'arreu del món durant el passat estiu.

Després de tants èxits, no han faltat múltiples col·laboracions amb altres artistes com Flo Rida, amb qui va   realitzar l'exitosa "Club can't handle me" que a més es va convertir en la cançó principal de la pel·lícula Step Up 3D. A aquesta, en podem sumar moltes altres, com la recent "Who's that chick?" amb la col·laboració de Rihanna. Tantes col·laboracions, van portar a una nova reedició de "One Love" el passat mes de desembre, aquest cop sota el nom de "One more Love" on a més del cd original, trobàvem un cd extra amb totes les col·laboracions que el DJ francès havia dut a terme al llarg de l'any.

Però els fans seguien ansiosos per temes nous, i la bogeria es va escampar arreu del món quan Guetta va anunciar nou treball pel juny del 2011. Cal dir que davant aquest anunci, també es van començar a vendre entrades a un ritme vertiginós per F*** ME I'M FAMOUS, l'espectacle que el DJ francès ofereix cada dijous a la nit en temporada d'estiu a Pacha Ibiza. 

Ara, els seus seguidors tornen a estar orgullosos del seu ídol. Guetta va presentar el passat dilluns el seu pròxim single com a avanç del que serà el seu proper treball. "Where them girls at" és el títol d'aquesta nova cançó elaborada pel DJ francés amb la col·laboració de Flo Rida i Nicki Minaj. A molts va sobtar l'estrena imprevista d'aquest nou single ja que estava planejat que fos estrenat més endavant. Ara bé, la filtració del tema a internet va obligar a Guetta a avançar la seva presentació.

Una cançó amb el ritme al que Guetta ens té acostumats junt amb les veus de Flo Rida i Nicki Minaj fan preveure l'èxit segur del nou treball del DJ francès. Tot i així, encara hem d'esperar un parell de mesets més per poder gaudir al complert del nou treball de Guetta que, tal i com ens té acostumats, comptarà amb grans col·laboradors com Wil·liam de Black Eyed Peas, Taio Cruz o Ludacris. Per anar obrint boca, us deixo amb "Where them girls at", espero que us agradi!


dilluns, 2 de maig de 2011

2 de Maig de 2011, un dia per recordar

Avui se'ns dubte serà un dia d'aquells que recordarem durant molts anys. Sembla mentida però per molts anys, fets insòlits han ocorregut el 2 de maig. Jo desconeixia la majoria d'aquests fets fins que avui, algú proper a mi m'ha portat a descobrir-los. 

Tal dia com avui l'any 1519 moria un artista polifacètic, Leonardo da Vinci, l'autor de quadres tant enigmàtics com "La Gioconda" o "L'últim sopar". 289 anys després, a Madrid, esclataria una sublevació contra les tropes franceses que inspiraria Goya per pintar el seu famós quadre "Els afusellaments del 3 de maig" en memòria de tots els que van morir durant aquell dia. El 1879 al nostre país Pablo Iglesias fundaria el PSOE, un partit polític que encara avui segueix en actiu. Al 1945, en el marc de la II Guerra Mundial, Berlín cau a les mans del soviètics un 2 de maig. I només uns anys més tard, el 1968 uns estudiants universitaris inicien a París un seguit de revoltes que es coneixeran com "els fets de Maig del 68".

Fets, noms, projectes, històries, coses que han tingut lloc en un 2 de maig. Serà fruit de la casualitat? O bé el 2 de maig és una data especial? Perquè avui tampoc és un 2 de maig qualsevol.

El dia que David Guetta, considerat el millor DJ del món, estrena el seu nou single, el món sencer en despertar-se, s'ha trobat amb una notícia sorprenent; Osama Bin Ladem, el terrorista més buscat després dels fets ocorreguts l'onze de setembre de 2001, ha estat mort per les tropes americanes.

Sens dubte, la notícia ha estat sorprenent ja que després de deu anys de por, d'incertesa i d'inseguretat, pocs pensaven que Bin Ladem cauria a mans dels americans. Bé, el dia ha arribat i Bin Ladem és mort. Ara bé, són molts els mitjans de comunicació, tant tradicionals com online, que parlen d'una manipulació de les imatges i diuen que el líder d'Al-Qaeda no és mort. Sincerament, no sé que opinar al respecte. Tot i així, penso que tant si Bin Ladem és mort com si encara segueix viu, les conseqüències de l'anunci de la seva mort no trigaran en arribar.

Són molts els seguidors de Bin-Ladem arreu del món i de ben segur que no restaran impassibles davant aquest atac. No m'agrada ser pessimista però penso que ens hem de preparar per patir ja que de ben segur, Al-Qaeda no trigarà a actuar i ben aviat escoltarem el nom de l'organització terrorista als telenotícies. Tant de bo m'equivoqui.

Sens dubte, un 2 de maig, a recordar.

diumenge, 1 de maig de 2011

La fotografia en blanc i negre i jo

"Onada de moviments" 30/04/11 Valls
Des que era petita soc una gran aficionada a la fotografia, tinc diverses càmeres i intento utilitzar l'adient per a cada moment. Durant els darrers dies he estat "explotant" el potencial de la meva Canon EOS 1000D (reflex digital) ja que tant les condicions meteorològiques com els diferents esdeveniments que tenien lloc al meu voltant, m'ho han permès.

La Diada de Sant Jordi, la celebració del Dia Internacional de la Dansa, la XIV Trobada de la Federació Catalana dels Tres Tombs; tots esdeveniments perfectes per fotografiar.                                                                      

"Literature Lover" amb la col·laboració d'Albert Oliva 23/04/11 Valls
Ara bé, davant el miler de fotos que la meva càmera ha captat durant aquests dies (si, miler, i encara em quedo curta) he fet una espècie de selecció per editar les millors fotos, penjar-les a algunes xarxes socials o bé presentar-les a concursos, com faig sempre. Però aquesta vegada ha estat diferent, ja que quan un cop editades les he vist, m'he adonat que tinc una espècie d'obsessió amb la fotografia en blanc i negre. I per mostra, un botó, una de les fotografies fetes el dia de Sant Jordi. En aquest cas, abans de fer-la, quan la idea només era a la meva ment, ja tenia clar que seria en blanc i negre.


Em pregunto d'on ve aquesta obsessió pel blanc i negre quan durant anys es va lluitar perquè la fotografia fos al més fidel possible a la realitat, incloent el color. Sincerament, crec que al interessar-me darrerament per la fotografia analògica, intento fer fotografies digitals però amb un toc analògic. Aquí us en deixo una mostra i espero la vostra opinió perquè crec que el blanc i negre fa especials les fotografies però potser, vosaltres no penseu el mateix.

"Control" amb la col·laboració de Montse Solé 12/04/11 Valls
 "De l'adult al jove" 01/05/11 Valls
"Dako" 25/04/11 La Mora
                                                                  

"L'eterna joventut" 04/04/11 Tarragona
                                                                      
"Després dels Dracs...arriba la boira...millor dit, la pòlvora!"23/04/11 Valls
                                            

Bé, espero que us agradin i aprofito per donar les gràcies a totes les persones que de manera directa o indirecta han pres part en aquestes fotografies. Properament, més fotografies en blanc i negre!