Demà coneixerem qui governarà a partir d'ara als nostres respectius municipis. Mentrestant, se suposa que el dia d'avui ha d'estar dedicat a reflexionar, a reflexionar sobre qui volem que ocupi l'Ajuntament de la nostra ciutat. Tot i així, la reflexió és dura ja que des del passat diumenge (15-M) i durant tota la setmana, milers de persones arreu d'Espanya acampen a places d'arreu del país en protesta per preservar els seus drets. Una mobilització i una data, 15 de maig de 2011, que de ben segur apareixeran als llibres d'història dels nostres fills.Tothom pensava que els espanyols érem uns ganduls, que mai fèiem res i que la "siesta" era el nostre mètode de vida. Ara s'ha demostrat que no és així. Estem realment preocupats pel nostre futur i han estat els joves, sí, els joves, aquells que tothom pensa que només pensen en sortir de festa i passar-s'ho bé, els que han pres la iniciativa i han començat el que els mitjans de comunicació han anomenat "The Spanish Revolution".
No sabem quina repercussió poden tenir aquestes acampades en els resultats de les eleccions. El que és ben segur és que hi influiran i, probablement, el nombre d'abstencions serà menor perquè s'ha demostrat que les persones estan preocupades pel seu futur i volen defensar els seus drets.
Es demana el compliment total de la democràcia, una democràcia real i, recordem que la paraula democràcia, provinent del llatí, significa "el poder del poble", la veu del poble. Per tant, ara el poble ha fet sentir la seva veu i això, no és cap crim. És la opinió pública qui té el poder, és el poder del poble.Ara només ens cal esperar. Esperar a demà, a veure quins seran els resultats de les eleccions municipals. Esperar els resultats de la "Spanish Revolution" i sobretot, estar atents als mitjans de comunicació i veure quin és el tractament que fan d'aquestes notícies.
Durant aquests dies he llegit a molts mitjans que “no saben què volen ni què demanen”. És evident que es manifesten pel seu desacord contra la manera de fer dels polítics i els bancs –provocant la crisi econòmica que hem de pagar nosaltres”-. Hi ha, a dia d’avui i desgraciadament, corrupció, cotxes oficials, viatges... dins la política i, al cantó oposat, joves sense feina i a l’atur i amb un futur desesperançador. L’únic desig que demano és que, si demà anem a votar, ho fem a consciència. Necessitem, davant d’aquest terrabastall, polítics que treballin pel poble i que la democràcia sigui reial.
ResponEliminaDemocràcia real ja!!
ResponEliminaJa tardava massa en que el jovent es plantés i digués prou. Prou de desesperança, volem un futur, és el mínim que es pot demanar!!
Una abraçada!!
Xavi, estic totalment d'acord amb tu i em sembla molt fort que els mitjans diguin que no saben què volen ni què demanen. El que passa, és que probablement, a alguns mitjans no els interessa dir el què realment està passant... Esperem que amb tot aquest terrabastall com tu dius, els polítics reaccionin i d'altra banda, esperem també que la cobertura que els mitjans de comunicació facin d'aquesta situació sigui l'adequada.
ResponEliminaLluisa, completament d'acord amb tu! :)