diumenge, 29 d’abril de 2012

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA 2012



El 1982 el Comitè de Dansa de l’Institut Internacional del Teatre de l’Unesco va decidir que el 29 d’abril seria el Dia Internacional de la Dansa. Una data establida per atraure l’atenció sobre aquest art per molts minoritari. El dia no va ser escollit a l’atzar si no que és una forma d’homenatjar al coreògraf francès Jean Georges Noverre nascut el 29 d’abril de 1727. Noverre és considerat el creador de la dansa neoclàssica i és tingut com el millor coreògraf de la seva època. 

Des de fa trenta anys, s’organitzen milers d’actes arreu del món per celebrar aquesta data tan important al calendari de tots aquells que estimem la dansa. En el meu cas, aquest any tindré la oportunitat de celebrar aquest dia quatre vegades, havent participat ja a les actuacions que han tingut lloc a Valls i a L’Espluga de Francolí i prenent part a les que es celebraran durant la propera setmana a Vilassar de Mar i Sarral.

MANIFEST DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA 2012

"Celebrar la infinita coreografia de la vida a través del temps, a través dels anys, el que queda és majoritàriament l'art. L'art sembla ser el que l'ésser humà deixa als seus hereus – a través d'edificis o llibres o pintures o música. O moviment, o dansa. En aquest aspecte, penso en la dansa com la lliçó d'història més actualitzada, perquè està constantment en relació amb el seu passat més recent i només pot succeir en el present.


La dansa a més, d'alguna manera, no coneix fronteres de la mateixa manera que d'altres arts. Fins i tot quan certs estils intenten limitar-se o treballar dins d'un marc; el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: aquests s'imposen ràpidament, permetent certs estils barrejar-se amb d'altres. Tot es  barreja amb tot, naturalment, i la dansa s'emplaça només en el lloc on pertany - això és aquest present infinitament mutable.

Crec que la dansa pot ser una de les formes més honestes d'expressió i l'hem de conservar: perquè quan les persones ballen, pot ser en un espectacle de ballet, una lluita de hip hop, en un espectacle contemporani underground o simplement en una discoteca, es deixen anar, no diuen mentides, no porten màscares. La gent projecta sobre els altres constantment, però quan ballen, potser el que projecten és un moment d'honestedat.

Movent-se com l'altra gent, movent-se amb l'altra gent i veient l'altra gent moure's, podem sentir millor les seves emocions, pensar els seus pensaments i connectar amb la seva energia. És, potser, aleshores quan podem conèixer-los i entendre'ls més clarament.

M'agrada imaginar-me una actuació de dansa com una celebració de la coexistència, una manera de donar i crear espai per a tothom. Tendim a oblidar-nos-en, però la bellesa que amaga una actuació és que és principalment una convergència d'una massa de gent, asseguts l'un al costat de l'altre, tots compartint el mateix moment. No té res de privat, una actuació és una experiència extremadament social. Tots ens hem reunit per aquest ritual, que és el nostre vincle amb l'actuació, el vincle amb el mateix present.

 Per tant, per aquest 2012, desitjo a tothom molta dansa. No oblidar els problemes del 2011, al contrari, atacar-los creativament, ballar al seu voltant, trobar una manera de connectar amb els altres i el món, connectar amb la vida com una part d'aquesta coreografia infinita. Balleu per trobar la veritat i transmetre-la, projectar-la i celebrar-la."

Sidi Larbi Cherkaoui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada