dimecres, 22 de febrer de 2012

Dues persones, un sentiment


Negra nit.

Ella. Sola, sortint de casa d’ell. Camina ràpid pels carrers de la ciutat. Sense atrevir-se a mirar enrere. Sent que cada vegada el té més lluny i les llàgrimes comencen a lliscar pel seu rostre. L’estima, ho sap, però es sent menyspreada pels seus continus afanys de superioritat. Ha marxat però és conscient de que embadalida com és, acabarà tornant als seus braços tot i el patiment que això comporti.

Ell. Sol, a casa. Veient des de la finestra com ella camina ràpid pel carrer. L’estima massa com per deixar-la fugir i per això vol dominar-la, vol que sigui seva i de ningú més. Sense ella no és ningú però no pot mostrar-li la seva ànima, ha de ser l’home dur que per ella sempre ha estat. Ha marxat i sap perfectament que en pocs minuts el seu mòbil s’il·luminarà. Serà ella. 

Massa orgullós com per admetre els seus errors.

Massa tova com per negar-li un “t’estimo”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada