dimecres, 15 de febrer de 2012

Deixant l'adolescència enrere


Cada cop que coneixem a una persona, les nostres vides canvien. Aquesta és la fórmula magistral que Federico Moccia va fer servir amb la Babi i l’Step a “A tres metros sobre el cielo”. I la va repetir també amb la Nicky i l’Alex a “Perdona si te llamo amor”. És una fórmula que funciona, i per això, l’ha tornat a fer servir amb la seva última novel·la, “Esta noche dime que me quieres”.

Es tracta d’una narració totalment diferent als anteriors best-sellers de l’autor però amb molts punts en comú. Aquest cop els protagonistes ja no són adolescents, sinó que ens trobem amb Sofia i Tancredi, dues persones de mons totalment diferents però units per una màgia especial, l’amor. És un relat adult i que per tant, porta al seu darrere tot un seguit de petites trames que et porten a reflexionar i alhora gaudir d’aquesta gran història.

A nivell personal he de confessar que he quedat gratament sorpresa amb la lectura d’aquesta obra. Pensava que Moccia no podia superar “A tres metros sobre el cielo” i francament, anava equivocada. A més, esperava trobar una història molt més “romanticona” sota aquest títol i m’he trobat una gran trama, un argument que et fa patir, plorar però sobretot, et fa viure i adonar-te de la importància de ser feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada