diumenge, 12 de febrer de 2012

Obstacles irreals


Quan som joves tendim a organitzar les nostres vides de la manera que considerem perfecta. No admetem canvis, tot ha de ser tal com ho tenim planificat. Però a aquestes edats no acostumem a tenir en compte que a vegades, sense voler-ho, la vida canvia. Persones que entren i surten, pèrdues i noves oportunitats que se’ns creuen al camí i que veiem com a obstacles. Les volem, perquè sabem que són positives per nosaltres però no entraven en els nostres plans.

O les perdem o les agafem però hem de ser conscients del que entranya la decisió que prenguem. I encara que sigui dur, ho hem de fer, hem de fer el que realment volem i no el que teníem planificat perquè aquesta novetat, aquest “no sé què” que ha entrat a la nostra vida, farà que les coses sempre vagin a millor, mai a pitjor. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada