dimarts, 5 de juliol de 2011

"Pa Negre", triomf o decepció?

El film “Pa Negre”, dirigit per Agustí Villaronga, va ser amb nou guardons la gran guanyadora de la darrera edició dels Premis Goya. Durant aquella setmana, tothom parlava del film i la inquietud per veure-la anava creixent dins meu.

Foto: Hola.com
Ahir, vaig tenir per fi la oportunitat de visionar el llargmetratge. Anava amb l’esperança de trobar-me amb la gran pel·lícula que tothom deia que era, però la decepció que em vaig endur quan la projecció va acabar, no va ser precisament petita.

Potser hi va influir la mala sonorització de la sala on vaig veure el film, el Pati de Sant Roc. Però tot i així, la sensació d’angoixa i patiment amb que vaig sortir, no tenia relació amb el so del llargmetratge. Tots sabem que els anys que van seguir a la Guerra Civil Espanyola van ser durs, però hi ha escenes d’escabrositat que considero que no és necessari mostrar al cinema, i més, quan es tracta d’un film apte per a tots els públics. És un drama si, però anar al cinema per patir escena rere escena, no és quelcom que m’agradi especialment.

D’altra banda, penso que la trama és difícil de seguir ja que es sobreposa una història sobre l’altra i arriba un moment, en que no arribes a conèixer qui és qui i la història principal passa a segon pla. És a dir, en certa manera, el film aconsegueix captar la teva atenció, però arriba un moment en que perds el fil de l’argument.

Ara bé, no negaré l’encert de la localització de la pel·lícula, on es mostren plans de paisatge oberts força espectaculars i que animen a l’espectador a endinsar-se als boscos catalans.

Hi ha qui diu que al segon visionat “Pa Negre” agrada més i s’entén gairebé al cent per cent. Serà qüestió de comprovar-ho!

5 comentaris:

  1. Sento dir-te Marta que si aquests son els teus únics arguments de perquè t'ha decepcionat Pa Negre, son una mica fluixets.
    Et demano si us plau que et fixis en la història, que et prenguis com algo personal no haver entes a la 1era la trama i que em tinguis en compte les sobrades taules de realisme que mostren tan els nens com els grans.
    I més coses et diria jaja. Ens veiem Marta, i es evident que els premis no son pas el reflex de la qualitat, tot i que en aquest cas si :)
    (( Sóc el Marcuuus !!

    ResponElimina
  2. Completament d'acord amb tu Marc, els raonaments que dóna la Marta són de persona poc cultivada en el món del cinema. Si es vol veure una pel·lícula on tot són flors i violes, en tries una del geni Disney...
    Pa Negre és una exel·lent producció, on es reflexa el dia a dia de la postguerra de moltes famílies republicanes. És un film mereixador de tots i cadascun dels premis que ha rebut, amb una interpretació exquisita dels personatges i una trama clarament madura, on es demostra quin tipus d'espectador ets i la qualitat de digestió d'argument que tens.

    ResponElimina
  3. Marc! Si que és cert que hi ha algún aspecte que no he comentat com per exemple que el final em va deixar bocabadada perquè la pel·lícula acabés així. D'altra banda, pel que fa a entendre la trama, si t'hi fixes, ja comento que a més de tractar-se d'una pel·lícula complexa, la sala on es projectava tenia molt mala sonorització, fet que va influir a que el seguiment de la trama fos més difícil.

    I Anònim...no em considero precissament una persona poc cultivada en el món del cinema. Simplement soc una persona sensible a qui certes escenes afecten potser més del normal. He vist moltes pel·lícules d'aquest tipus i acostumo a patir amb elles, Pa Negre no n'és cap excepció. A més, en cap moment parlo de la interpretació dels personatges ja que considero que és correcta. Ara bé, pel que fa a l'argument, ja li he comentat al Marc que el so de la sala va afectar-hi però a més, Pa Negre és un film amb una trama difícil de seguir, i no soc la única que ho penso.

    Gràcies als dos per comentar, el proper cop deixeu els vostres noms o algun senyal identificatiu!

    ResponElimina
  4. A veure, la interpretació dels nens és genial, sobretot de la nena i la història dura i culpidora reflexa els temps de guerra i post guerra d'aquest país. Però això no significa que sigui una gran pel·lícula i que hagi d'agradar a tothom.
    Crec que està molt ben ambientada, l'escena d'inici del film és una de les millors i l'actuació del repartiment no es pot qüestionar, però crec que s'ha l'ha sobrevalorat una mica.
    Al mateix temps de l'estrena de Pa Negra, es va estrenar Herois d'en Pau Freixes, que segons la meva humil opinió, és molt més bona, et fa posar la pell de gallina i t'evoca a una infància o joventut i et deix un regust que et dura uns quants dies. Per mala sort pel film, es va veure eclipsat per l'estrena de Pa Negra i la graaaan publicitat que li van donar.

    Una abraçada i molt bona entrada!!

    ResponElimina
  5. Gràcies Lluisa pel comentari. És cert que la interpretació que fan és molt bona i estic d'acord amb tu que de gustos n'hi ha de tot tipus. No perquè la opinió pública hagi considerat que Pa Negre és una gran pel·lícula, aquesta ha d'agradar a tothom. Hi ha gustos per a tots i potser el que a uns agrada, als altres no.

    D'altra banda, ja dic a l'entrada que l'ambientació i el tipus de plans que es fan servir són espectaculars i respecte a Herois, estic pendent de veure-la però és cert que no se'n va donar tanta publicitat com a Pa Negre i pel que escoltat, és una gran pel·lícula!

    Una abraçada!

    ResponElimina