dimarts, 26 de juliol de 2011

El castell de la vida


De sobte, tot sembla enfonsar-se al teu voltant. Tot allò que semblava importar-te, tot allò que tenies s’ha fos, ja no hi és. Només queden les engrunes d’un passat que tens ganes d’oblidar. Penses en marxar, en deixar-ho tot. Però saps que aquesta no és la solució.

Prens una decisió. T’aixecaràs i sortiràs endavant. Amb coses noves, amb projectes nous, però sempre amb els teus. Perquè la vida és això, caure i tornar-se aixecar.

Com un castell que fa llenya però amb força, equilibri, valor i seny, torna a alçar-se. Perquè tu ets el castell i totes aquelles persones que t’envolten, que fan que la teva vida sigui especial, són la teva pinya. Ells són els que t’ajuden a sortir endavant. A treure les forces d’on sigui per tornar a pujar. I quan tornes a ser dalt, quan fas l’aleta un altre cop, sents que gràcies a ells has arribat on ets. Llavors, tots aquells moments de por, de tristesa, s’esvaeixen per donar lloc a un gran cúmul de felicitat.

Perquè el que realment importa, és tornar a aixecar-se. I sempre, fent pinya i amb una mica d’esforç, t’acabes aixecant!


Vull dedicar aquesta entrada a totes les persones que fan que la meva vida sigui especial. A la meva pinya, gràcies!

8 comentaris:

  1. Molt maco Martonaaaaa!
    jo si em deixes, formaré part d'eixa pinya =)

    ResponElimina
  2. Molt maco.
    La veritat es que es necesaria una bona pinya (de essers que de veritat ens puguin ajudar de tot cor) i la força(per tirar endavant) l'quilibri ( que a vegades ens pot faltar en moments critics per a nosaltres ) y el seny (per madurar les nostres decisions).
    Tot i que de vegades aquestes decisions semblin molt radicals acostumen a ser el fruit del pensament i la meditacio, pero nomes podrem tirar endavant, si el nostre pensament es sempre optimista envers a totes les tribulacions que ens puguim venir. Pensar en positiu ajuda a sobreviure i veure les coses no tan complicades o tan negatives.

    ResponElimina
  3. Que bonic Marta!!

    La veritat és que si és necessaria una pinya al voltant. Però a vegades t'adones que la pinya que tu et pensaves molt gran, es redueix cada cop més i és dur. Però l'important és que per reduïda que sigui, aquesta pinya és la més forta i la que t'ajudarà a que no caiguis o que si caus, et faci el menys mal possible.

    Bona reflexió!!

    ResponElimina
  4. Anna! I tant que et deixo formar part de la meva pinya jeje

    Maitebp! Pensar sempre en positiu ens ajuda a tirar endavant!

    Lluisa! Poter una bona reflexió a afegir a l'entrada seria el fet que just a dalt de tot, on hi ha l'enxaneta, l'aixecador i els pisos més alts del castell, aquells són la teva gran pinya, els teus grans amics, els que sempre estan amb tu i mai et fallaran!

    Gràcies pels comentaris!

    ResponElimina
  5. Such a wise thought! Being a tiny part of your "pineapple" makes me feel proud and thankful. Marta Ch.

    ResponElimina
  6. Of course you are part of my "pineapple"! You've been more than a teacher, you've been a person who has listened to me when I needed it it, and that's very important for me! Thanks for your comment Marta!

    ResponElimina
  7. M'estreno com a comentarista del teu bloc per dir-te que jo, de castellers, no hi entenc ni un borrall, però m'ha agradat molt l'analogia que has fet. Cadascú té els seus problemes, de diversa gravetat, però el que ens angoixa a cadascú és el problema que tenim, no els que tenen els altres, per tant puc dir més o menys que sé el que és veure que tot s'enfonsa al meu voltant. Fa un any i mig vaig perdre dos dels eixos de la meva vida i tot i que encara no m'he pogut tornar a aixecar sé que tinc una pinya, i l'aprecio, i si un dia cal cadascú dels que la formen em tindrà fent el mateix.

    ResponElimina
  8. Poc a poc, i gràcies a la teva pinya, a la gent que t'ajuda a pujar, a anar amunt, et tornaràs a aixecar i podràs fer de nou l'aleta! Ànims i merci pel comentari!

    PIT I AMUNT!

    ResponElimina