dijous, 21 de juliol de 2011

Crònica d'un record

Estàs relaxat, tranquil, sense pensar en res. En un lloc nou, un lloc que promet, on penses aprendre i viure noves aventures. No penses en res, vius el present i et limites a ser tu mateix. Però de sobte, el principi d’una cançó, una melodia coneguda, unes notes que has escoltat molts cops, ho canvien tot.

Et poses tens, no saps on mirar. El cor et va a cent, t’estàs posant vermell. Aquelles notes, abans màgiques, t’evoquen el passat i et porten a recordar aquells dies que ja no hi són. Un passat que creies oblidat però que de sobte retorna a la teva ment. Et mires al mirall. Penses, recordes aquells temps. Milers d’imatges es projecten a la teva ment.

Mentrestant, la música segueix sonant. Aquella música que com moltes altres, portes evitant durant molt temps. Apagues la ràdio quan sona i la saltes quan el mode aleatori del teu iPod te la vol fer recordar. Però ara és diferent. Ara no depèn de tu. No pots fugir. No pots marxar. Has de ser fort i quedar-te allà aguantant. Has de superar el moment. Sentir la música, escoltar-la i deixar tot allò enrere. Perquè la vida continua i amb ella tots els records acumulats formen part del passat. Les segones oportunitats existeixen, però les terceres no. No ho pots llençar tot per la borda per una cançó. Has de continuar allà, seguir lluitant i viure el present com si no hi hagués demà.

Perquè la vida continua i hi ha molt viscut però també molt per viure. 


2 comentaris:

  1. Molt bon reflexió Marta!! Sempre endavant, encara que a vegades costi o per alguna raó ens paralitzem.

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Gràcies Lluisa! I tant! Sempre endavant, perquè tard o d'hora arribarà el moment pel que estàvem lluitant ;)

    ResponElimina