Tal dia com avui el 1099 va morir el Cid Campeador. Uns quants cents d'anys més tard, deia adéu una de les figures claus en el món de la fotografia, Louis Jacques Mandé Daguerre. I més recentment, un fet que segur que molts de nosaltres recordem, un 10 de Juliol de fa catorze anys, l'agrupació terrorista ETA segrestava Miguel Ángel Blanco per assassinar-lo 48 hores després.
Avui també serà un 10 de Juliol a recordar. A dos quarts de deu de la nit, l'Auditori Baluarte de Pamplona acollirà la darrera representació d'"Hoy No Me Puedo Levantar", un musical que s'acomiada dels teatres espanyols després de sis anys a cartellera.
Una gran història, la de dos nois, Colate i Mario, que volen triomfar al món de la música, però el drama i l'amor arribaran aviat a les seves vides. No em veig capaç d'explicar el gran cúmul de sensacions que desprèn aquest musical, és una representació fidel de tot el que es va viure durant els anys 80. Les drogues, el moviment homosexual, l'amor, la llibertat i sobretot la bona música estan presents des que arrenca la primera escena.
És una història única i encisadora on les cançons de Mecano duen a terme a la perfecció el paper de fil conductor de l'obra. Sembla mentida que unes cançons compostes fa uns vint anys, s'adaptin com anell al dit a la història. És com si haguessin estat creades expressament per donar peu al muntatge del musical.
He tingut el plaer de poder assistir a dues representacions d'"Hoy No Me Puedo Levantar" i he de dir que en ambdues he gaudit enormement del treball que desenes de persones han dut a terme per poder-la portar a escena. I sobretot, no han faltat les llàgrimes de rigor, però tampoc els moments de riure. Una gran obra que avui s'acomiada però que crea un precedent dins el teatre musical espanyol. Esperem que aquest no sigui un adéu per sempre, i que d'aquí uns anys, potser un 7 de Setembre, puguem tornar a gaudir d'aquesta magnífica obra d'art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada