Va mirar un altre cop les tecles de l’ordinador. Amb un sol click esborraria gran part dels records de la seva vida. De debò volia oblidar-ho? Havia estat dur, però hi havia moments que no els canviaria per res del món.
Tan de bo canviar les coses a la vida real fos tan fàcil com prémer la tecla Suprimir. No havia estat capaç d’enfrontar-se a la realitat i ara totes les seves pors li passaven factura de nou. Tenia la maleta feta damunt del llit, tot preparat per marxar, per començar una nova vida allà on fos. Només faltava posar el portàtil.
Feia molts anys que volia fugir però mai havia trobat la manera de fer-ho. Ara per fi, semblava disposat a emprendre el seu camí però sabia que no estava fent les coses bé. Ni tan sols havia dit adéu als seus amics, els que realment l’havien recolzat durant tot aquell temps.
El tren sortia en una hora i només tenia dues opcions. Sabia el que havia de fer però com sempre, la por el guanyava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada