Fa uns dies, navegant per la bloggosfera, vaig topar-me per casualitat amb un anunci d’Apple creat l’any 1997. El comercial incita a crear, a confiar en aquelles persones que molts prenen per bojos però que en realitat, si no fessin el que fan, no aconseguiríem algunes de les coses amb les que comptem avui en dia.
Ara bé, la meva màxima sorpresa va ser topar-me amb un personatge conegut per molts i desconegut per altres, Martha Graham, pionera de la dansa contemporània. Al veure’l, em van venir set noms al cap; Isadora Duncan, Ruth Saint Denis, Mary Wigman, Martha Graham, Doris Humphrey, José Limón i Merce Cunningham.
Isadora Duncan
Ruth Saint Denis
Mary Wigman
Martha Graham
Doris Humphrey
José Limón
Merce Cunningham
Set noms, set persones, set pioners, set grans ballarins. Set persones que van voler canviar el món ballant, i van aconseguir-ho. Cada un amb la seva forma, cada un amb el seu estil, van muntar els fonaments del que avui dia coneixem com a dansa contemporània. Inspirant-se en les formes de l’escultura grega, deixant de costat les sabatilles de dansa, prenent com a model la dansa oriental, fent servir mascares per ballar, respirant com a punt de partida del moviment, caient i recuperant-se, repetint passos i traient el moviment des de la columna vertebral, van iniciar un moviment artístic que creixeria fins a donar lloc a múltiples varietats de dansa contemporània com són el release, la tècnica Graham, la tècnica Limón o el contact entre molts d’altres.
Si avui ballem com ballem, si avui podem fer moviments que fa un segle haguessin semblat esbojarrats, és gràcies a ells, que van vèncer les crítiques creant un nou tipus de moviment. És per això que vull dedicar aquesta entrada a totes aquelles persones que d’una manera o d’una altra, són creadores, artistes que, trencant les normes, volen canviar el món, volen crear una nova manera de fer les coses. Són els que creuen que estan prou bojos per canviar el món els que ho aconsegueixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada