diumenge, 4 de setembre de 2011

"Experiments" made in Almodóvar


“La Piel Que Habito” és el títol del nou treball del director de cinema espanyol Pedro Almodóvar. Arribant amb unes crítiques no gaire positives, es presenta de bon principi com un film estrany, d’aquells que no entens a la primera.

Personalment, al veure les primeres escenes de la pel·lícula, aquesta és la meva primera impressió. Escenes poc dinàmiques, mudes, guiades per una excel·lent banda sonora que t’endinsen en la història del doctor Robert Legdard, un home obsessionat en crear la pell perfecta.

Però un cop els minuts van avançant, la història es fa cada cop més interessant, donant peu a diversos flashbacks que t’ajuden a entendre tot allò que està passant. Ara bé, considero que el punt clau de la pel·lícula és aquesta fantàstica música de fons, que crea ambientació i alhora es converteix en una mena de fil conductor de la trama.

Una pel·lícula del tot recomanable pels amants del cinema del director manxec, on a més s’hi reflecteixen alguns dels seus tòpics favorits, com la figura d’una mare amb una història misteriosa darrere o explicar una història partint de quelcom que va tenir lloc en el passat. Val a dir també, que té alguns punts que recorden al darrer film d’Almodóvar, “Los Abrazos Rotos”, com l’absència de la persona estimada o la presència d’alguns trets retro o vintage. Totalment contraria però en gènere ja que aquesta nova estrena frega el límit del thriller psicològic de l’estil de “Cisne Negro”, mentre que l’altra s’emmarcaria en el gènere del drama i la comèdia.

Ara bé, com a anècdota, destacar que alhora d’introduir flashbacks en els films, Almodóvar hauria de tenir cura de tots i cada un dels detalls, sobretot vigilar que la numeració de les matrícules sigui la de l’any que correspon, i no superior a la data que en aquell moment es mostra en pantalla.  

4 comentaris:

  1. No em preguntis perquè, però aquets film no m'atrau ni un pèl... potser després de tanta crítica generada m'animo i la vaig a veure. És curiós com hi ha crítiques a favor i en contra per parts iguals!

    ResponElimina
  2. A mi tampoc em cridava l'atenció però al final...no està malament, el què passa és que és un film d'aquells que fa pensar i replantejar-te moltes coses.

    ResponElimina
  3. A mi em crida l'atenció, ja et diré el que!!

    ResponElimina
  4. Ja em donaràs la teva opinió doncs jeje

    ResponElimina