"Dance is to express, not to impress"

Què vol dir ballar bé? Tenir una bona tècnica, amb un cos perfecte i unes cames espectaculars? O ballar bé vol dir saber expressar, saber transmetre quelcom amb els teus moviments?

Personalment, soc partidària de la segona teoria. Un ballarí pot ser perfecte, fer unes pirouettes i uns fuettes espectaculars però ser totalment híbrid i no transmetre res. Després de més de disset anys ballant, me’n adono de la importància que té la expressió en un bon ballarí, sigui en la disciplina que sigui.

Una ballarina pot estar interpretant el Llac dels Cignes amb una tècnica perfecta però no transmetre res, en canvi, una altra persona, interpretant la mateixa variació, pot no tenir uns peus i una tècnica perfectes però transmetre uns sentiments que et fan posar la pell de gallina. Ara bé, estar clar que el ballarí perfecte seria fruit de la combinació d’ambdues característiques.

Tot i això, hi ha un tret que trobo que és encara més important per a un bon ballarí. Quan estàs veient a algú ballar, no hi ha res millor que veure que aquesta persona gaudeix fent el que fa. Transmet alegria pel seu treball però alhora una sèrie de sentiments que acompanyen la peça que està interpretant.

A mode d’exemple sobre el que he dit, us deixo dos vídeos. Per vosaltres, quin dels dos transmet més? Jo ho tinc molt clar!

I per posar fi a aquesta entrada, em faig pròpia la frase d’un gran amic a qui avui dedico aquesta petita reflexió per tots els moments que junts hem gaudit ballant. “Dance is to express, not to impress”.

Obres d'art transformades en absència

Podrien existir “Las Meninas” sense les menines? Ens podem imaginar “El 3 de Maig de 1808 a Madrid” sense personatges, només amb una ínfima llum i amb un rastre de sang al terra?

Sembla realment impossible que pugui existir quelcom semblant, però José Manuel Ballester, Premi Nacional de Fotografia 2010, ha aconseguit transformar aquestes obres d’art fent que el buit i l’absència en siguin els principals protagonistes. Aquesta acció, dona un nou significat a aquests quadres que estan considerats imprescindibles en el món de la història de l’art.

Ja ho va fer l’any 2008, amb l’exposició “Espacios Ocultos” on va seleccionar mitja dotzena de quadres d’entre els segles XVI i XVII exposats al Museu del Prado de Madrid per donar-li’ls el seu propi significat. Un dels seleccionats va ser “El Jardí de les Delícies” d’El Bosco que ell va transformar en “El Jardí Deshabitat”.

"El Jardí de les Delícies" El Bosco (1480-1490)

"El Jardí Deshabitat" José Manuel Ballester (2007)

Ara, està treballant en les seves noves obres entre les que es troben el famós retrat de la família de Felip IV i la immortalització dels afusellaments a la Muntanya del Príncep Pío. Haurem de seguir de ben a prop l’obra de Ballester per descobrir el significat d’aquestes transformacions en les obres d’art. Segur que cadascú troba la seva pròpia interpretació a aquests buits, a aquesta absència de coses.

El castell de la vida

De sobte, tot sembla enfonsar-se al teu voltant. Tot allò que semblava importar-te, tot allò que tenies s’ha fos, ja no hi és. Només queden les engrunes d’un passat que tens ganes d’oblidar. Penses en marxar, en deixar-ho tot. Però saps que aquesta no és la solució.

Prens una decisió. T’aixecaràs i sortiràs endavant. Amb coses noves, amb projectes nous, però sempre amb els teus. Perquè la vida és això, caure i tornar-se aixecar.

Com un castell que fa llenya però amb força, equilibri, valor i seny, torna a alçar-se. Perquè tu ets el castell i totes aquelles persones que t’envolten, que fan que la teva vida sigui especial, són la teva pinya. Ells són els que t’ajuden a sortir endavant. A treure les forces d’on sigui per tornar a pujar. I quan tornes a ser dalt, quan fas l’aleta un altre cop, sents que gràcies a ells has arribat on ets. Llavors, tots aquells moments de por, de tristesa, s’esvaeixen per donar lloc a un gran cúmul de felicitat.

Perquè el que realment importa, és tornar a aixecar-se. I sempre, fent pinya i amb una mica d’esforç, t’acabes aixecant!

Vull dedicar aquesta entrada a totes les persones que fan que la meva vida sigui especial. A la meva pinya, gràcies!