dimarts, 6 de març del 2012

Carpe Diem.


Mentre gaudia com un nen amb la seva Coronita va recordar aquell moment a partir del qual va començar a viure la vida d’una manera diferent.

Era un dia calorós del mes de juny, acabaven de discutir i ella li havia dit que marxava. Sortia de la seva vida perquè era incapaç de ser feliç.

“Et prohibeixes a tu mateix gaudir del moment. Mentre fas una cosa ets incapaç de passar-t’ho bé perquè no pots deixar de pensar en quines conseqüències portarà i després, te’n penedeixes de no haver fet el que realment volies fer. Aprèn a ser feliç, intenta aprofitar cada moment, viu-lo com si fos l’últim. El dia que aconsegueixis seure en una terrassa vora el mar, beure una cervesa i no pensar en res, simplement gaudir de l’instant, truca’m i tornaré a la teva vida.”

Feia més de dos anys que tot allò havia passat. Havia patit molt però sabia que ella tenia raó. Ara, per segona vegada en una setmana era allà, assegut vora el mar, gaudint de la seva cervesa i escoltant a uns músics de carrer tocant velles cançons de mariners que el feien sentir d’allò més bé. 

Era allà per ella.  

Carpe Diem. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada