dimarts, 20 de març del 2012

C-O-N-F-I-A-N-Ç-A


Hi ha moments en que les llàgrimes es converteixen en l’eix central de la teva vida. Instants en que sembla que tot allò que et feia ser feliç, els fonaments de la teva vida, s’esvaeixen. Tot és gris i cada cop es va fent més fosc. Allò en que creies ja no existeix, només queda un núvol de cendra de tot allò que un dia fou i ara ja no és més. Et pares un segon i et veus perdut, no saps on anar ni a on acudir. Trobes una mà amiga però llavors, una reacció inesperada, un missatge que et fereix, fan que et quedis sol de nou. Intentes tornar a caminar, tornar a ser tu i reviure de nou. No funciona. Cada cop que fas un pas, algú l’esborra. Arriba un moment en que decideixes acabar amb tot d’una vegada per totes, però te n’adones de que tampoc pots. Llavors veus que el problema ets tu i tu mateix el crees. Necessites un poder que s’adquireix molt fàcilment però el pots perdre amb rapidesa. S’anomena confiança en un mateix i només uns pocs afortunats tenen el plaer de poder comptar amb ella.


Si perds la confiança en tu mateix, tampoc podràs confiar en els altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada