Carta d'una vida

Recordes tots els moments que hem viscut juntes? Són tants que és impossible anomenar-los un a un. T’has fet gran amb mi, t’he vist créixer i arribar fins on ets ara però tu mai m’has fet cas.

He viscut amb tu totes les “primeres vegades” i encara que jo no volgués, t’he vist en condicions deplorables per culpa d’algunes d’aquestes “primeres vegades”. Vaig intentar advertir-te quan t’equivocaves, no volia que cometessis els mateixos errors que els teus companys. Però no em vas fer cas. Volies viure al límit sense pensar en les conseqüències que això podria tenir per tu. Et vaig veure vomitar tantes vegades el menjar que pensava que d’aquella no en sortiries. Quan et vas curar, van vindre les nits de bogeria. T’havies vist al límit i volies gaudir de mi fins al darrer instant. No saps com ho passava quan veia que et feien fer coses que en el fons, no volies. Patia per tu però no ho veies. Tots estàvem preocupats i et dèiem que baixessis el ritme... però només aconseguíem que cada cop, ens separés un abisme més gran i jo acabés marxant.

Saps que sempre formaré part de tu.

Firmat: La teva vida