dimarts, 3 de gener de 2012

Caminant cap a un altre nord


Molts cops m’he preguntat si es pot deixar enrere el passat. És una pregunta complexa amb una resposta estranya. Quan et proposes a tu mateix fer-ho, rarament ho aconsegueixes ja que dia rere dia, hora rere hora, hi ha alguna cosa allà que t’impedeix fer-ho. No saps com ni perquè, però simplement una peça de roba, una cançó, una paraula, et recorden aquell passat al que ja no pots tornar. I sovint el present supera en escreix aquells temps dels que volies fugir. Però tot i això, no pots evitar sentir dolor, tristesa al intentar deixar tantes coses enrere. I convius amb aquest sentiment durant molt temps. Fins que un dia, sense voler-ho, et trobes al lloc indicat en el moment indicat. Una part del teu passat es concentra allà. Recordes la darrera vegada que et vas trobar en una situació semblant i penses que no seràs capaç de fer-ho, que et tornarà a passar el mateix, les llàgrimes es faran ames de la situació i hauràs de fugir d’allà. Però sense saber com, aguantes, aguantes i et demostres a tu mateix que s’ha acabat, que pots aconseguir el que et proposes. Ets lliure. Portes massa temps patint i ara, ara és el moment de gaudir de la nova vida que tens. Te n’adones que has passat a ser un simple visitant on abans eres un més de la festa i per primer cop en molt temps, no et sents malament per això. Et tornes a sentir viu perquè saps que tot això queda enrere i que ara, pertanys a un altre lloc.

3 comentaris:

  1. Clar q si, encara et queda molt per creuar la linia de l'ombra de Conrad ;) bon post

    ResponElimina
  2. És cert que costa esforç desfer-nos de les coses que anem posant a la motxilla. Però l'esforç val la pena, i quan o aconsegueixes és fantàstic.

    ResponElimina
  3. Costa... però com bé dius, val la pena :) Gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina