dimarts, 17 de gener de 2012

Llibertat.



Obres la porta. Encens el motor. Embragues, poses primera. Música. La teva cançó. Volum al màxim. Prems l’accelerador i embragues un altre cop. Segona.

Tornes a pujar el volum de la música perquè necessites aïllar-te del món. Acceleres i poses tercera. Segueixes fins cinquena.

Vols marxar, necessites fugir. No veus res. Tot al teu voltant s’ha evaporat. Només estàs tu. Tu i la música que fa que la teva vida es projecti pel teu cap com si fos una pel·lícula.

Acceleres fins que el motor es queixa. Has sobrepassat tots els límits. T’és igual tot, només necessites fugir.

De sobte, la cançó s’acaba. Treus el peu de l’accelerador de cop i comences a frenar. Redueixes. Quarta. Mires al teu voltant i t’adaptes a la via.

Tercera. Tornes a la realitat. Et toca tornar al lloc on pertanys. A aquell lloc del que fugies però d’on no pots marxar. Però... només tu saps que els 3.55 minuts de llibertat que has tingut són teus i no te’ls traurà ningú. 


2 comentaris: