dijous, 16 de juny de 2011

Eclipsis i fotografia, units per una nit


Què passa quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna? La resposta és ben simple. Podem gaudir d’un eclipsi de lluna com el d’ahir a la nit. Des d’Europa, Àfrica, Oceania i Àsia es va poder veure aquesta inusual imatge. Al nostre país però, els núvols van dificultar la visibilitat en algunes zones.

En el meu cas, vaig poder gaudir de l’eclipsi a Alió, una petita localitat de la comarca de l’Alt Camp. En un principi, sobre les 22h, no es veia cap rastre del fenomen, i no va ser fins més tard que el vam poder contemplar en tot el seu esplendor. El difícil però, va ser poder captar-lo fotogràficament.

Al començar la nit, vaig anar a la facilitat, intentant disparar la meva réflex en automàtic i amb flash però els resultats no eren ni de lluny els esperats. Llavors, vaig passar a una nova fase, disparar amb l’objectiu en manual i sense flash. Aquesta aventura va donar imatges tant sorprenents com aquesta.

La clau, la vaig descobrir uns minuts més tard. Al disparar sense flash i ser de nit, els CMOS o elements fotoreceptors necessiten més temps per captar la llum. Per entendre-ho, seria el temps que necessita una càmera analògica perquè la imatge es gravi al rodet. Per tant, el temps d’exposició o temps en que la lent estarà oberta deixant entrar la llum serà major. Durant aquest temps, que en el meu cas va oscil·lar entre els 10 i 30 segons aproximadament, la càmera no es pot moure, perquè llavors, dona imatges mogudes i borroses com l’anterior.

Un cop descobert el truc, i a falta de trípode, em vaig limitar a fixar repetides vegades, la càmera damunt el sostre del cotxe, accionant el disparador i no tocant la càmera fins que la lent es tanqués.



A més, al estar fixada damunt d’un cotxe platejat, em va permetre jugar amb els reflexos de la llum, i vaig poder aconseguir imatges com aquesta.



3 comentaris:

  1. Veure aquest eclipsi va ser impresionant, amb les persones que estava a cada moment recordaven que tenim coses maravelloses al nostre voltant no les sabem apreciar, en aquest cas era la lluna. Aixo em va fer reflexionar amb la bellesa de la natura i de tota la creació en general. Per tant ¿que es el que ens pasa, som uns desagraits que no valorem el que tenim? val mes que ens autoanilitzem

    ResponElimina
  2. Quines fotos més xules Marta!!

    Un petonàs

    ResponElimina
  3. Anònim! És cert que tenim coses meravelloses al voltant i que sovint no apreciem, però quan tenen llocs fenomens d'aquest tipus, és més fàcil que les veiem! I Lluisa! Moltes gràcies!!! :)

    pd: Anònim, el proper cop deixa el teu nom jeje

    ResponElimina