"Mirades Castelleres"

Molts de vosaltres coneixeu el meu deliri per la fotografia i pel món casteller. Sempre que puc, uneixo aquestes dues passions per aconseguir fotografies com les que heu pogut veure en diferents entrades.

Bé doncs, a partir d’aquest vespre i fins l’onze de desembre, podreu gaudir d’un petit recull d’aquestes imatges a l’Antic Cafè de Valls. Sota el nom de “Mirades Castelleres” veureu exposades aquestes imatges de les colles castelleres vallenques, realitzades durant la Diada Castellera Firagost 2011 i la Diada de l’Onze de Setembre.

Són fotografies fetes des d’un altre punt de vista, detalls del món casteller que acostumen a passar desapercebuts i que he intentat captar a través de l’objectiu de la meva càmera fotogràfica.

"Duel Vallenc" fotografia no inclosa a l'exposició.
Feta amb la col·laboració de Nil Bertran i Montse Solé.

1981: Santa Úrsula Gloriosa

La ciutat de Valls i el món casteller en general, viu una de les cites més importants de la temporada en la Diada de Santa Úrsula, on s’enfronten les dues colles vallenques. Aquest gran duel casteller, es celebra a la ciutat bressol dels castells el penúltim cap de setmana d’octubre. Aquest any, estem a les portes d’aquesta data ja que en només tres dies, la Plaça del Blat s’omplirà de camises rosades i vermelles, per tancar així una temporada que ha estat més llarga del normal degut a la celebració de les Festes Decennals de la Candela el passat mes de febrer.

5de8 dels vermells
http://www.elpatidigital.wordpress.com

Ara bé, no parlem d’una Santa Úrsula qualsevol ja que, durant la mateixa Diada l’any 1981, s’iniciava l’anomenada Segona Època Daurada dels Castells. En aquell dia històric, la Colla Joves Xiquets de Valls va aconseguir descarregar el primer 5de8 del segle, mentre la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarregava també el primer 4de9 amb folre del segle. Una fita històrica que va donar l’impuls que el món casteller necessitava per assolir noves construccions i arribar al punt on som ara, amb més de 60 colles castelleres en actiu.

4de9f dels rosars
http://www.elpatidigital.wordpress.com

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Valls vol rendir homenatge a les dues colles castelleres, les impulsores d’aquesta Segona Època Daurada després d’un període de decadència propiciat per la dictadura franquista. L’acte institucional es durà a terme demà a les 20h a l’Ajuntament de Valls, on mitja hora després, a la façana de l’edifici, es projectarà un audiovisual commemoratiu d’aquestes dues construccions que van marcar un abans i un després en la història del món casteller.

Sens dubte, una manera molt adequada de començar el cap de setmana que ens portarà a viure la Santa Úrsula de 30 anys després. Una data on rosats i vermells duran a plaça el millor d’ells mateixos, disposats a fer allò que durant més de 200 anys ha anat passant de generació en generació fins a convertir-se en patrimoni de tots. 

Un virus de por...

Què genera més terror, un virus letal que s’expandeix ràpidament o la pròpia por generada pels mitjans de comunicació? Aquesta és una de les preguntes que et planteges quan surts del cinema de veure “Contagio”, el nou film de Steven Soderbergh, una historia sobre una malaltia letal que es propaga molt ràpidament arreu del món.

Amb un repartiment de luxe, encapçalat per noms com Matt Damon, Jude Law, Gwyneth Paltrow o Kate Winslet, Soderbergh ens porta pels cinc continents per descobrir quin és l’avanç de la malaltia. A través de la història principal però també de petites històries secundàries, arribem a conèixer quin és el trasbals que sofreix el món davant un virus d’aquestes característiques.

Ara bé, personalment, un dels fets que més m’ha cridat l’atenció és la reacció que pateix la població en veure’s rodejada de missatges de por emesos pels mitjans de comunicació. El terror posseeix a les persones i acaben actuant d’una manera totalment incívica sense tenir en compte els seus conciutadans. Tot i això, un dels altres aspectes presents al film i que també m’ha sorprès, és com el periodisme ciutadà, en concret el món blogger, en ocasions pot generar més credibilitat que els mitjans de comunicació tradicionals i crear reaccions insospitades.

En resum, una pel·lícula amb una història que et manté expectant des del principi fins al final, tot i que el desenllaç potser és massa ràpid i et deixa amb ganes de més. No apta per a maníacs ja que et fa plantejar-te masses aspectes quotidians que sovint no apreciem, com per exemple...quants cops t’has tocat la cara mentre llegies aquesta entrada?