Valls, Plaça vermella i rosada

Recordo que quan era petita i a Valls feien castells, els meus pares sempre em portaven a veure’ls. Acostumàvem a posar-nos sempre al mateix lloc, al final del Carrer de la Cort, tocant a la Plaça del Blat.

Imagineu la fascinació d’una nena petita davant aquelles grans construccions. No era capaç d’entendre com aquelles persones podien fer castells tan alts. Em semblava increïble veure que les dues colles vallenques, Vella i Joves, lluitaven entre elles per fer el millor castell. L’ambient que es respirava a Plaça durant una Diada era l’aire dels reptes, de la competició; una sensació realment impressionant.

És curiós perquè durant els darrers dos anys, les coses de la vida m’han impedit estar a les Diades vallenques i ha sigut ara, quan realment he canviat la visió infantil de nena enamorada dels castells, cap a una perspectiva més objectiva del que realment signifiquen. Però tot i així...encara tinc ben present aquell sentiment de rivalitat que sempre ha estat a la Plaça del Blat però que durant aquesta temporada encara no hem pogut palpar.

La Colla Joves Xiquets de Valls està passant un moment de crisi. Encara no ha aconseguit descarregar cap castell de nou durant aquesta temporada i en les darreres actuacions, les caigudes han estat les protagonistes. Per aquestes i altres raons, els vermells han renunciat a participar a la Diada Castellera de Santa Tecla el proper diumenge.

Només espero, que ben aviat, els diables vermells es recuperin i que per Santa Úrsula, puguem tornar a viure a la Plaça del Blat un derbi vallenc dels de veritat. Una veritable competició per fer la millor construcció. Desitjo que el dia 23 d’octubre aquell ambient de rivalitat, de sentiment, de passió, sigui l’aire que es respiri per tota la capital de l’Alt Camp!

Les dues colles han d’estar al màxim perquè cada una doni el millor de si mateixa!

PIT I AMUNT!

Castells i bons sentiments per la Diada Nacional de Catalunya

L’Actuació Castellera de la Diada Nacional de Catalunya a Valls, es va completar amb un final agredolç per a les dues colles castelleres vallenques.

La Colla Joves Xiquets de Valls va obrir Plaça amb el 2de8 amb folre, un castell que ja des d’un bon començament, tremolava pels pisos inferiors. El van poder carregar però quan la canalla va iniciar la baixada, va culminar amb una caiguda espectacular que va donar lloc a diverses baixes vermelles. A continuació, la Colla Vella dels Xiquets de Valls apostava per un dels castells que més bons resultats els ha donat aquesta temporada, el 5de8. Després de desmuntar-ne el peu, el van poder descarregar amb una agilitat sorprenent, que fa sospitar que no triguem gaire en veure aquesta construcció damunt d’un folre.

En segona ronda, els vermells seguien sense tenir gaire sort. Van poder carregar el 3de8 in extremis i altre cop, els homes de Joan Barquet van patir les conseqüències de la caiguda. La sortida de les dues ambulàncies de Plaça, va fer retardar l’actuació, però finalment, quan just passaven deu minuts de dos quarts de deu del vespre, els rosats descarregaven el seu setè 3de9 folrat de la temporada.

Després de les caigudes en primera i segona ronda, els diables vermells es veien obligats a baixar el llistó i a apostar per un castell de la gama bàsica de 7, el 4de7. Mentrestant, la els homes de Manel Urbano, trencant els rumors que els feien apostar per la tripleta màgica, descarregaven un 2de8 folrat que van haver de treballar amb força i equilibri.

Per acomiadar la Diada, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, va deixar el llistó ben alt, apostant per un pilar de 6 i tres pilars de 5 amb la senyera. Per la seva banda, la Colla Joves Xiquets de Valls va descarregar un pilar de 5 amb la senyera.

El detall més sorprenent de la jornada però, va ser veure que més enllà de la rivalitat, s’amaguen les persones. Després de la llenya de la Joves de Valls, alguns membres de la colla rival, van fer pinya amb ells. Són petits grans detalls com aquests, els que et fan estimar els castells i estimar la teva terra, la ciutat bressol dels castells.

Història d'un 7 de Setembre

Cap dia és un dia qualsevol. Cada dia és especial perquè ens aporta coses noves, moments viscuts que ens ajuden a fer-nos forts i a aprendre dels nostres errors. Avui tampoc és un dia qualsevol. Avui és 7 de Setembre.

Per molts, no voldrà dir res especial que sigui 7 de Setembre, però per altres, és quelcom molt important.

7 de Setembre. Títol d’una cançó, una cançó que no parla d’amor, sinó de desamor, de les sensacions que s’experimenten quan et retrobes amb algú amb qui havies viscut experiències magnífiques. Perquè després de l’amor, no tot té perquè ser dolent.

7 de Setembre. Una cançó que és més que una cançó. És un símbol pels amants de les cançons de Mecano. Una melodia amb una lletra fantàstica que dona un toc nostàlgic increïble al musical “Hoy No Me Puedo Levantar”.

Simplement...és 7 de Setembre.