Tri-Tintín

Després de veure per segon cop en dos dies la pel·lícula “Las aventuras de Tintín. El Secreto del Unicornio”, segueixo sobtada per alguns dels aspectes del film. Per un costat, m’ha deixat realment impressionada la tècnica que s’ha seguit per plasmar els personatges tal com són als còmics d’Hergé. Tintín, Haddock i fins i tot Bianca Castafiore, estan portats a la gran pantalla tal com els imagines després de llegir els llibres.

D’altra banda, no m’esperava la combinació d’històries que s’ha fet per crear la trama de la pel·lícula. Si bé el film està basat en tres llibres diferents, “El cranc de les pinces d’or”, “El Secret de l’Unicorn” (que dona títol al llargmetratge) i “El Tresor de Rackham el Roig”, presenta alguns salts temporals que no segueixen l’argument dels llibres i que realment et fan tornar boig de bon principi si ets tintinòleg. Tot i així, penso que els fragments utilitzats de cada història, són adequats per donar així més intriga i ritme al film, encara que s’haurien hagut de respectar per exemple, els personatges originals.

Ara bé, trobo que s’ha sabut mantenir correctament l’esperit tintinòleg, aquells aires d’investigació i d’un cert misteri que caracteritzen les vinyetes d’Hergé. Tot i això, trobo que s’ha abusat una mica massa dels efectes especials que, en ocasions, fan que es noti bastant la vessant “Spielbergiana” de la pel·lícula, tendint a escenes amb molta acció que recorden als films d’Indiana Jones.

En resum, aprovat amb nota alta. Imagino que al ser tintinòlega fidel des de ben petita no puc ser totalment objectiva ja que esperava més del film, potser més fidelitat als llibres. Tot i això, molt recomanable per passar una bona estona al cinema i per descobrir les aventures del reporter amb tupè.