L'evolució cap a la pantalla

És per tots sabut, especialment pels que estudiem per dedicar-nos-hi, que el món de la comunicació en general, es troba en crisi. El curiós del cas però, és que la crisi, afecta a tots, tant als grans com als petits mitjans.

Si fa unes setmanes parlava de com ha afectat la crisi a la sèrie animada “The Simpsons”, quina ha estat la meva sorpresa en veure el darrer número de la Revista 40. Els seus redactors informaven que aquesta és la última edició en paper que s’edita, ja que properament, trobarem la revista per internet. Una mostra més de que la premsa en paper, desgraciadament, acabarà desapareixent. Ara bé, en aquest cas, ja feia mesos que es van notar algunes retallades. En primer lloc, van eliminar el petit regal que acompanyava la publicació i després, el nombre de pàgines de la revista va minvar. 

Es tracta d’una publicació depenent del gran grup empresarial Prisa, i tot i tractar-se d’una revista d’entreteniment, durant els set anys que ha estat al mercat ha difós els patrons culturals que des de sempre han caracteritzat als 40 Principals. Era una nova manera de fer arribar el públic lector la cultura musical del nostre país però també la internacional.

Personalment, he de dir que és una llàstima que es deixin perdre publicacions com aquesta. De fet, és una llàstima que es deixi perdre qualsevol publicació. Penso que és un error la substitució del paper pel format digital ja que almenys a mi, no m’agrada llegir llargues publicacions a través de la pantalla. Esperem que aquesta evolució cap a la xarxa no vagi a més i que els mitjans en paper segueixin existint per molt temps. 

De l'iPhone al museu

Segur que en més d’una ocasió, ens hem trobat amb un grup d’amics, un d’ells ha tret el seu iPhone, ha fet una fotografia i a l’instant, l’ha modificat donant-hi un toc especial, que sovint imita les càmeres Polaroid, gràcies a l’aplicació Instagram. Un sistema que a més, permet compartir a l’instant aquestes imatges a les diferents xarxes socials.

Després que milions d’usuaris utilitzessin aquesta aplicació diàriament per editar i compartir les seves fotografies, aquest mètode s’ha anat consolidant com a eina de treball per a molts fotògrafs professionals. La primera mostra d’aquesta nova manera de treballar es va poder veure el passat mes d’octubre a l’East Gallery de Londres i des del passat divendres i fins el 7 de gener de 2012, podrem gaudir d’una exposició similar al FNAC Arenas de Barcelona.

Sota el nom de “Mobile eyephoneography”, el treball de vuit fotògrafs mòbils passarà per vuit ciutats espanyoles. És una mostra que no ve sola si no que arriba acompanyada d’un seguit d’activitats per apropar aquests tipus de fotografia a tota la població.

Sens dubte aquesta és una mostra més de que ens trobem a l’era de les noves tecnologies. Esperem però, que aquestes novetats no acabin substituint els mitjans convencionals. 

Covard

Va mirar un altre cop les tecles de l’ordinador. Amb un sol click esborraria gran part dels records de la seva vida. De debò volia oblidar-ho? Havia estat dur, però hi havia moments que no els canviaria per res del món.

Tan de bo canviar les coses a la vida real fos tan fàcil com prémer la tecla Suprimir. No havia estat capaç d’enfrontar-se a la realitat i ara totes les seves pors li passaven factura de nou. Tenia la maleta feta damunt del llit, tot preparat per marxar, per començar una nova vida allà on fos. Només faltava posar el portàtil.

Feia molts anys que volia fugir però mai havia trobat la manera de fer-ho. Ara per fi, semblava disposat a emprendre el seu camí però sabia que no estava fent les coses bé. Ni tan sols havia dit adéu als seus amics, els que realment l’havien recolzat durant tot aquell temps.

El tren sortia en una hora i només tenia dues opcions. Sabia el que havia de fer però com sempre, la por el guanyava.