Valls és una ciutat molt rica culturalment parlant. No som només bressol d’elements culturals, com els castells, sinó que a més, Valls ha vist néixer a grans artistes. En aquest cas, no vull parlar d’algú nascut literalment a Valls, sinó d’una persona amb sang vallenca a les seves venes.
Es tracta del director de cinema Bigas Luna. En moltes ocasions, ha manifestat públicament el seu amor per la capital de l’Alt Camp i per tres elements de la ciutat que per ell són claus, els castells, els calçots i els porrons. El 1994, Luna va ajuntar aquests tres elements, afegits als trets que caracteritzen el seu cinema, per rodar “La Teta y la Luna”.
És un film que comença i acaba amb una Diada Castellera a la Plaça del Blat de Valls, on les dues colles vallenques hi apareixen representades amb els seus respectius colors. A partir d’aquí, la veu en off del Tete, enxaneta d’una de les colles, va narrant tots aquells sentiments que l’envaeixen a partir del naixement del seu germà. A més, paral·lelament, també descobrim la passió que en ell desperta una nova artista que s’ha establert a la ciutat, l’Estrella.
Tot plegat, un film força sorprenent on el director fa paleses algunes de les seves obsessions, com la relació entre el sexe i el menjar. És a més una manera diferent de fer conèixer a un públic més ampli el món casteller tot i que en ocasions, les imatges de les construccions confonen. Però si es tenen en compte els mitjans tecnològics amb que es comptava a l’època, el resultat és força acceptable.
