Tocant el cel sense tocar-lo

Ahir vaig tenir la oportunitat de gaudir del documental en 3D i produït per TV3, “Enxaneta”. Sincerament, anava al cinema sense saber que m’hi trobaria ja que havia escoltat crítiques força contradictòries. Ara bé, després d’haver-lo vist i tindre 24h per digerir-lo, ja puc dir que m’ha decebut.

D’una banda, presenta serioses mancances tècniques. Trobo que en un documental d’aquesta categoria no hi haurien d’haver tantes imatges repetides. A més, hi ha molts plans tallats i mal agafats on es tallen elements que personalment, crec que haurien d’aparèixer a pantalla. Cal afegir que en ocasions s’utilitzen unes transicions massa “infantils” pel tipus de pel·lícula que és. D’altra banda, pel que fa al tractament del 3D, la sensació de perspectiva és perfecta, ara bé, personalment esperava més espectacularitat, potser veure una aleta tocant gairebé la meva cara.

Pel que fa al film en si mateix, a l’argument, també he de dir que m’esperava més. Potser el fet d’haver quedat impressionada amb el documental “Castells” de Gereon Wetzel ha fet que em creés uns objectius que no he vist complerts en aquest cas. D’una banda, trobo interessant que es busqui la opinió dels més petits, però potser mancaven testimonis de la canalla. A més, trobo que es mostren masses imatges de caigudes quan crec que s’haurien de mostrar altres tipus de fotogrames que mostrin els valors castellers en si mateixos.

Com a vallenca que soc, trobo a faltar la presència de la meva terra al film. El documental es presenta com una bona peça audiovisual per conèixer el món casteller ja que es mostren alguns conceptes bàsics d’aquesta gran mostra cultural. Ara bé, considero que no es pot parlar de castells sense donar algunes nocions generals dels seus orígens i sense parlar de la rivalitat castellera present a la capital de l’Alt Camp. Tot i això, com ja he dit, és un bon documental per aquells que es vulguin iniciar en el món casteller.