dijous, 8 de desembre de 2011

Stop


T’han dit mil cops que frenis, que aturis la marxa. Tu sempre t’has negat, mai has volgut fer cas, deies que controlaves. Sempre vivint la vida al límit, sense dir que no a res ni ningú. Però de sobte, el teu cos, el que sempre t’havia seguit, diu prou.

Llavors, et veus obligat a parar, a aturar-te per un segon i pensar què has fet malament. Saps que has de continuar. Però ara, no saps com fer-ho. I de sobte, sense avisar, arriba la resposta. Una nota musical, una cançó a la que mai havies fet cas, ara et sembla diferent, especial. Mires al teu voltant, observes el paisatge, la gent que t’envolta i te’n adones que ets molt afortunat. Potser si que valia la pena frenar, però continuant avançant en el llarg camí de la vida per poder gaudir d’aquells petits instants que fan que sigui única. 


2 comentaris:

  1. Quina reflexió més profunda... Deu meu si em parés a pensar en tot això, crec que deixaria de fer moltes de les coses que faig.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. A vegades és necessari pensar en tot això...

    ResponElimina