Comunicació o incomunicació?

Molts autors han parlat del nostre segle com “l’era de la comunicació” degut al desenvolupament de noves formes de comunicació personal. Ara bé, personalment, crec que ens trobem en un punt que ens fa ballar entre l’era de la comunicació i l’era de la incomunicació.

Parlo d’incomunicació, perquè no es fa estrany trobar-se entre un grup d’amics en una terrassa o en un bar prenent alguna cosa, i veure que almenys un parell d’ells es troben immersos en un altre món, el dels seus smartphones. I és que aquests petits aparells que es poden encabir perfectament a les nostres mans, han suposat una revolució tecnològica i comunicativa increïble, però alhora, han perjudicat les relacions personals.

Aplicacions per parlar gratuïtament, accés a internet i xarxes socials cada vegada d’una manera més còmoda i ràpida, fan que la necessitat d’estar connectat esdevingui permanent. Per aquest motiu, molts cops ens trobem rodejats de persones amb les que abans ens comunicàvem verbalment sense cap tipus de problema, i senzillament, sense gairebé adonar-nos, les substituïm per aquells que tenim a l’altra banda del teclat.

Personalment, m’incloc en aquest grup de persones que pateixen d’addicció als mòbils. I realment, quan te n’adones de que estant rodejat de persones, segueixes caient en la temptació d’estar “enganxat” a les tecles del teu terminal, ets conscient de que arribarà un moment en que els avenços tecnològics acabaran amb les comunicacions personals i no podem permetre que això passi. Ens hem de plantejar seriosament si realment volem que cada pas endavant que fa la tecnologia sigui un pas enrere per les comunicacions personals.