Herència d'un 18 de Juliol

Avui fa 75 anys que triomfava una sublevació militar contra la II República Espanyola dirigida pel Coronel Yagüe i recolzada per la majoria de guarnicions militars de la resta d’Espanya. L’objectiu era apoderar-se dels òrgans de govern, decretar l’Estat de guerra i sufocar qualsevol signe d’oposició. No obstant això, ningú va preveure que aquest cop d’estat dividiria el país en dos bàndols i culminaria en una Guerra Civil que duraria tres anys.

No cal explicar el que va passar després. Milers d’innocents van morir, molts cops, es va tractar d’afusellaments a traïció per part d’un dels dos bàndols, els coneguts “paseillos”. Finalment, el que semblava una victòria segura pel bàndol vermell, va convertir-se en una dictadura militar que duraria gairebé quaranta anys.

Molts cops em pregunto què hauria passat si aquell cop d’estat no hagués triomfat. Seguiríem vivint en una República com aquella per la que van lluitar els nostres avis i besavis? Un Estat on la democràcia era completa, no com la que tenim avui dia, derivada de tots els anys viscuts després d'aquell 18 de Juliol. S’hauria pogut evitar aquell conflicte que va durar tres anys i es va emportar milers d’innocents per davant? Podrien haver estat diferents, els dies que van omplir de sang el nostre país entre 1936 i 1939?

Són preguntes sense resposta, perquè mai podrem saber que hauria passat. El que si podem fer, és aprendre dels errors, i recordar que els nostres avantpassats van lluitar i molts cops morir per defensar uns ideals. És per això, que hem de lluitar per les nostres idees, defensar allò en que creiem i no deixar-nos sufocar pel poder dels més forts. I sobretot, no hem d’oblidar que no fa encara un segle que el nostre país va viure una Guerra Civil i, encara no fa cinquanta anys que vivim en un Estat Democràtic. Una democràcia jove per la que hem de lluitar i hem de defensar.