Murakami i Auster, dos noms, dos històries, molt en comú

Com descriure “Tokio Blues” de Haruki Murakami? La primera sensació que vaig tenir en començar-lo a llegir, va ser el record d’haver gaudit de la lectura de quelcom similar abans. Fent recerca a la meva poblada prestatgeria, vaig donar amb la clau. Em recordava a “Invisible” de Paul Auster. Potser hi ha qui trobi una aberració comparar aquests dos autors, però la veritat és que durant els dos mesos que m’ha durat “Tokio Blues”, no he aconseguit desfer-me en cap moment del record d’ ”Invisible”.

Ambdues ambientades a finals dels anys 60, una època de canvis, de transformacions perquè el món fos tal com el coneixem ara. Murakami descriu a la perfecció aquest ambient, fa dot de les seves habilitats narratives per descriure tots i cada un dels detalls de la història.

També les dues estan localitzades en la seva major part en un campus universitari. Arribats en aquest punt, em pregunto si “Tokio Blues” podria estar ambientada a Nova York i “Invisible” a Tokio.

Dues històries diferents, però alhora molt similars. A més, les dues compten amb la presència d’una part important de la cultura occidental, la música dels Beatles. És més, “Norwegian Wood”, el títol d’una de les cançons de la banda de Liverpool, és el segon títol o subtítol de “Tokio Blues” i és present en alguns dels moments més significatius de la història.

Ara bé, pel que fa a l’argument, mentre la novel·la de Murakami et fa adonar-te del sentit de la vida, de la necessitat de gaudir de tot allò que tens mentre pots, Auster et fa reaccionar contra el món, et fa veure que a vegades les coses i les persones no són com les imaginem. “Tokio Blues” et fa escollir ser Naoko o ser Midori, ser la vida o ser la mort. “Invisible” et fa destapar el passat, fugir de les mentides, fer pública la realitat abans que viure una vida plena de misteris i enganys.

Sens dubte, dues novel·les molt recomanables per aquells amants de la lectura, en especial per aquells que els hi agraden les novel·les underground, on els protagonistes desgranen plenament els seus sentiments al públic lector.