EFÍMER

Efímer és tot allò de breu durada. Tot allò que dura un segon, una mil·lèsima, però que en ocasions ens pot marcar per sempre. Para un moment i pensa. Què hi ha més efímer que el temps? Ara soc aquí, escrivint aquestes paraules però ara mateix les paraules que ja he escrit formen part del passat. Tot el que ja he viscut forma part del meu passat. Però d'alguna manera cada cosa que he fet, cada pas que he donat, ha marcat el meu present.

Mira on ets ara, pensa, reflexiona. Com hi has arribat? Reptes, paraules, il·lusions, somnis i promeses. Coses importants que no són coses i que arriben a ser molt més del que et penses. La vida canvia, però tu ets el mateix, i jo també. Som i serem, vivim i viurem. Mira enrere un cop més, valora cada pèrdua com un pas endavant, i cada pas endavant com una nova oportunitat per millorar, per anar més enllà, per arribar més amunt, per superar-te i aconseguir allò que ningú et creia capaç de fer.

Para de nou. Pensa. Mira on ets. Et veus? Soc aquí, soc amb tu, junts tot és possible, el passat ens ha creat un gran present per obrir les portes a un nou demà.

Ones silenciades...

Ahir es celebrava arreu del món el Dia Mundial de la Radio amb l’objectiu de millorar la cooperació entre les diferents emissores, promoure l’accés a la informació i potenciar les ones com a mitjà de comunicació. De ben segur que moltes emissores van fer programació especial o almenys van dedicar algun espai per parlar sobre aquest dia, sobre el dia de la ràdio. Però ben a prop meu, hi havia una veu silenciada, la del 107.6FM, l’emissora municipal de Valls.

Com molts sabeu, el passat 23 d’abril el consistori vallenc va decidir tancar Ona Valls FM. Va ser una decisió precipitada i presa sense pensar en tot el que implicava. Els estudis de la carretera del Pla eren molt més que la seu d’una emissora de ràdio. Eren una escola per tots aquells que allà vam aprendre a locutar, a informar i a formar-nos en un món apassionat. M’atreviria fins i tot a dir que era com una família.

Avui però, després de gairebé deu mesos, Valls continua sense emissora municipal. Estem mancats d’informació local diària i hem perdut moltes de les facilitats que aquesta oferia, com per exemple el seguiment de diades castelleres. Aquesta decisió presa pel consistori vallenc va implicar a més, la inaccessibilitat a Com Ràdio ja que Ona Valls formava part de la Xarxa d’emissores municipals.

No puc evitar sentir indignació i ràbia per la forma en que es va dur a terme el tancament i la injustícia que representava deixar als dos treballadors de l’emissora a l’atur. Aquesta entrada va per ells, pels que m’han endinsat en el món del periodisme i als qui desitjo molta sort en el seu nou projecte, l’Infomakis. 

És molt trist però veure com dia a dia, arreu del món periodistes són acomiadats i mitjans de comunicació tancats. Per sort, sempre mantindrem la voluntat de donar informació de qualitat!