JAUME GALOFRÉ: “ELS OBJECTIUS SÓN MOLT CONTINUISTES DELS ANYS ANTERIORS”

Nascut en any olímpic i en família vallenca. O en altres termes, nascut l’any de la primera tripleta i en família castellera. Estudia Enginyeria de l’Energia, li agrada perdre’s amb la bicicleta per la muntanya, però sobretot l’apassiona formar part dels castells de la seva colla, la Joves de Valls. Va començar amb el timbal, però a poc a poc la seva implicació amb la colla va anar en augment, arribant a descarregar amb només vint anys el 4de9 net al terç a la Plaça del Blat de Valls, el primer de la història castellera descarregat a la capital de l’Alt Camp. Ara, amb tan sols vint-i-dos anys s’enfronta a un gran repte, ja que és el nou cap de colla de la Colla Joves Xiquets de Valls. Ell és Jaume Galofré.

22 ANYS I ESTÀS AL CAPDAVANT D'UNA COLLA CASTELLERA DE LES GRANS. QUÈ HA SIGNIFICAT AIXÒ PER TU?

És un repte molt gran, molt gran pel que fa a l’empresa que és aquest projecte però també molt gran pel que fa a agafar-lo tan jove. Però quan t’enfrontes a un repte així ja saps del que tracta i ets conscient del que implica estar al capdavant d’una colla com la Joves. Ho agafes amb ganes de poder superar tots els obstacles que hi hagi.

T'IMAGINAVES QUE ACABARIES ESTANT AL CAPDAVANT DE LA COLLA TAN JOVE?

Mai saps el que et pot portar la vida. Durant els últims anys ja vaig anar agafant més responsabilitats a la colla i m’agradava estar al capdavant prenent decisions i podent compartir experiències amb altra gent. Però si que és cert que no m’esperava que arribés tan aviat. Tenia la idea de fer-ho d’aquí dos o tres anys però veient la situació de la colla i la situació personal, tot i que potser en l’àmbit personal volia esperar, la de la colla era molt òptima per agafar-la ara mateix i hem pogut muntar un equip espectacular per agafar-ho ara amb totes les ganes i energies del món.

QUINS SÓN ELS OBJECTIUS QUE ET PLANTEGES PER AQUESTA TEMPORADA?

Jaume Galofré a Santa Úrsula 2014
Foto: Marta Arjona

Els objectius són molt continuistes dels anys anteriors. És seguir la pauta marcada pel que fa als castells nets, ja que som una colla que ens agraden molt els castells nets i tenim el potencial per fer-los. És mantenir aquesta línia i poder-los descarregar, ja que l’any passat només els vam poder carregar. Descarregar-los és un objectiu molt ambiciós per la colla, però a la vegada s’ha de combinar amb els castells amb manilles, ja que és una assignatura pendent. Tenim el potencial fet, tenim molta gent preparada i seguirem treballant amb aquesta gent perquè hi ha molta feina a fer en formació de pinya, folre i manilles. Treballarem molt en aquest sentit per ser una colla de les punteres a la que li estan mancant les manilles i que esperem poder-les sovintejar o bé aquest any o el que ve. Però tot plegat partint de la base de que la Joves no pot arribar a fer aquests castells sense partir d’un 5de9. És un castell que la colla se’l creu molt, que ambiciona molt, que ràpidament enganxa la gent i a partir d’aquí pots anar atacant la resta de fronts.

COM VALORES LA RESPOSTA DE LA GENT EN EL PRIMER ASSAIG?

Ha estat fantàstica, hi ha volum de gent i motivació, i aquests dos factors són clau. Hem tingut un assaig amb molta afluència de gent on hem pogut fer les proves que desitjàvem i a la vegada les ganes de la gent, l’aire nou que es respira, les ganes de seguir treballant i treballar molt més hi són, cada cop hi són més i aquesta empenta de la gent ens ajuda a tirar endavant per assolir tot el que volem fer. És un factor que no ve de nou, ja que portem dos o tres anys que la gent va augmentant, a les diades som més grups de gent encara i als assajos encara més. Anem seguint la línia de ser cada cop més, d’anar sumant, anar sumant i no restar mai i ara ens trobem en un moment en que el boom de gent és molt i molt positiu i les ganes també són fantàstiques.

SI GIREM LA VISTA ENRERE CAP A LA TEMPORADA PASSADA, AMB QUIN MOMENT ET QUEDES?

Tindria dos moments. Sant Fèlix va ser espectacular perquè vam aconseguir fer la millor actuació d’una colla forana en aquesta diada. Vam ajuntar el 4de9n, el pilar de 8fm i el 5de9f a més a més d’un 3de9f que va ser fantàstic i es va convertir en la millor actuació de la història. Un altre moment fantàstic va ser a Santa Teresa al Vendrell. Veníem del Concurs bastant desil·lusionats i això va fer que el moment d’alegria fos encara més pronunciat perquè era una actuació que l’afrontàvem amb molta convicció però ara portava un punt de ràbia i aquell dia vam treure tota la força. 

A Sant Fèlix estàs acostumat a que pot anar molt bé o pot anar molt malament però al Vendrell portàvem molts anys on el costum era fer una actuació amb castells de 9 bàsics sense poder aspirar a fer alguna cosa més i el fet de poder fer alguna cosa més, com el 2de8n, venint d’una actuació bastant dolenta com va ser el Concurs, va ser un punt d’eufòria molt, molt gran.

Los Nuestros: de menys a més

El passat dos de març Telecinco estrenava la minisèrie produïda per Mediaset juntament amb Multipark Ficción Los Nuestros. D’entrada, el títol despistava, i es presentava una sèrie de ficció, o no tan ficció, on dos nens, el Mario, germà gran, i l’Alejandra, la petita, són segrestats mentre són de vacances a Mali i el cotxe on viatgen amb els seus pares és assaltat per uns jihadistes. Una unitat d’elit de l’Exèrcit Espanyol és l’encarregada d’organitzar l’alliberament dels nens, missió que d’entrada, no serà gens fàcil.

La sèrie està formada per tres capítols, i tot i que a mesura que aquesta anava avançant, guanyava en qualitat, a nivell personal he de dir que el primer capítol em va decebre amb escreix. Si bé la trama t’enganxava de seguida en jugar amb el factor infantil i el thriller del rescat i l’acció, es presentaven escenes monòtones, amb plans massa llargs i un tractament de color que et portava de tons freds a càlids en una mateixa seqüència sense cap coherència. 

Però l’argument et donava ganes de seguir veient la sèrie, i el segon capítol va donar més bones sensacions que el seu predecessor. Les ombres ja no estaven on no havien de ser, i es començava a notar ja una continuïtat en el tractament del color. La trama ja començava a preveure’s en alguns aspectes, i el muntatge començava a adquirir certa acció, aprofitant les facilitats que et dóna el llenguatge audiovisual per crear punts de tensió o misteri i enganxar a l’espectador.

Després d’aquests dos capítols que havien anat in crescendo, no es podia esperar sinó un final ambiciós i de qualitat, i crec que en aquest sentit s’han complert les expectatives. Tensió, acció, rapidesa en els moviments de càmera, més tensió i encara més misteri, i escenes inacabades que obliguen a l’espectador a pensar, a estar enganxat a la pantalla fins al final per saber qui viurà, qui morirà i si la operació rescat serà exitosa. I el final argumental, sens dubte ben aconseguit, però sota el meu punt de vista, amb un excés de sentimentalisme i d’abús de la trama amorosa.

Al meu parer, aquesta sèrie enalteix la figura de l’Exèrcit, i alhora ens fa agafar consciència dels perills que les tasques humanitàries que es duen a terme en països com Mali poden ocasionar. A nivell personal, a mi m’ha fet agafar consciència del risc al que s’exposen les persones que són en aquests indrets i també de la gran tasca que fan els soldats en aquests casos. Ara bé, m’esgarrifa pensar que tot això que a la pantalla és ficció pugui ser real, i potser està passant al moment d’escriure aquestes línies en algun país del que no en sabem ni el nom i nosaltres ho desconeguem. 

És per això, que penso que tot i que mai està de més donar un punt d’amor als productes televisius per tal d’afegir un punt més d’intriga a la trama, en aquest cas, l’amor no hauria d’haver estat l’última escena, l’última cosa amb la que el públic espectador relacioni Los Nuestros. Per tant, tot i que crec que s’ha fet una gran tasca al llarg de la sèrie fent arribar al públic un problema real i per molts desconegut i s’ha fet una gran evolució qualitativa pel que fa al llenguatge audiovisual, potser aquest mateix producte en una altra productora com per exemple Atresmedia, hagués adquirit un caràcter encara més reflexiu sobre la tasca “humanitària” dels soldats i no s’hagués caigut tant en aquesta morbositat o trama amorosa tan típica de Telecinco.

JOAN RAVENTÓS DESCOBREIX “LES ENTRANYES D’UNA REDACCIÓ DIGITAL” ALS ALUMNES DE LA URV

Rigor i immediatesa. Immediatesa i rigor. Aquests dos factors van ser els pilars de la conferència “Les entranyes d’una redacció digital” que el subeditor del 324.cat, Joan Raventós, va oferir als estudiants de Periodisme a Internet al Campus Catalunya de la URV el passat dimarts. Durant la xerrada, Raventós va aproximar als alumnes al seu dia a dia i als seus criteris editorials, en tot moment amb aquesta “exactitud extrema” (rigor), i amb la qualitat d’immediat, no distant o separat en el temps o en l’espai (immediatesa).

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la seva nova presència a la xarxa

Joan Raventós durant la seva xerrada a la URV

Raventós va explicar que des del passat mes de novembre, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va decidir reconvertir la seva presència a la xarxa. Per quin motiu? No eren ja suficientment atractives les webs independents de TV3, Catalunya Ràdio o les altres marques de la casa? La resposta de Raventós va ser clara, l’objectiu de tot plegat és “endreçar-ho i reforçar la presència a internet de la Corporació, ja que abans cadascú (TV3, 3/24 etc) tenia la seva pròpia presència i d’aquesta manera ens trobem en una altra dimensió”.

 Ara bé, tal com va explicar, aquesta decisió ha tingut els seus pros i els seus contres, ja que per una banda, s’ha aconseguit l’objectiu de reforçar la presència a internet de la Corporació, però qui coneix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals? Qui sap que aquesta marca actua com a "paraigües" englobant totes les marques de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio?

Certament, la majoria de la població desconeix que la CCMA es va crear l’any 2007 a partir de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb l’objectiu de produir i difondre productes audiovisuals que vetllin per la normalització lingüística i cultural de Catalunya. Per tant, no és una entitat que s’hagi creat ara amb l’objectiu d’englobar els mitjans públics catalans sota un mateix paraigües, sinó que és un organisme que fa anys que funciona i que ara adquireix més presència mediàtica gràcies a aquesta reformulació de la xarxa. Ara bé, Raventós destacava que s’està fent un “esforç continu de promocionar cada una de les marques independentment”, ja que tot i que la CCMA està adquirint més força, s’està fent un esforç per mantenir marques com el 324.cat o tv3.cat dins l’ideari col·lectiu.

“Paquets complets d’informació”

Però quina ha estat l’evolució de les webs de TV3 o 3/24 al llarg dels anys? Sempre havien estat iguals abans de la unificació? Raventós va presentar cronològicament l’evolució que han presentat les webs de l’actual CCMA al llarg dels anys, començant l’any 2001 amb TVC online, amb un disseny simple i planer, i anant avançant al llarg dels anys, deixant de banda cada cop més els temes verticals per passar a temes horitzontals que els permetin oferir paquets complets d’informació. 

En aquest àmbit, en com actuar alhora de publicar les notícies, Raventós tornava a parlar d’immediatesa i rigor, ja que pel format del mitjà, la immediatesa en ocasions obliga al periodista a treballar ràpid i publicar el que sigui, com sigui, i en ocasions sense verificar. Però tal com ell mateix va recalcar, és millor ser els segons a publicar-ho i haver-ho contrastat que no pas ser els primers i cometre una errada.

Exploració de nous llenguatges

Raventós destacava que a més de la importància de treballar amb immediatesa i rigor, per ells era molt important l’ús d’enllaços per complementar notícies i fer-les més atractives de cara a l’usuari. També va explicar que tot i que internet et permet fer un ús més gran del vídeo i l’àudio fent una notícia “todo en uno”, corrien el perill de deixar segons quines coses bàsiques d’internet a banda, i que per tant, no havien de renunciar en cap cas a “explorar aquests nous llenguatges propis d’internet, ja que és molt important donar aquest valor afegit”. 

En aquest context, recalcava que tot i que les notícies més immediates provenen d'agències, hi ha una gran aposta pels continguts propis, propiciada pels avantatges que ofereix la plataforma web, com per exemple poder oferir vídeos més llargs que els que veuríem a televisió. Això sí, sempre amb immediatesa i rigor.